Plató, Montaigne, Schopenhauer van repetir que «filosofar és aprendre a morir». Estaria bé que, en ple segle XXI, qui no vulgui morir atordit aprengui a filosofar. Serà per açò que el Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei per restituir l’assignatura de Filosofia al lloc del currículum del batxillerat, d’on la llei Wert del PP l’havia bandejada?
Avui és la festa de Tots Sants i demà serem, si no sants, tots morts. «Així que hom naix, comença de morir», va escriure el nostre gran poeta Ausiàs March; «vivir es desvivirse» reblà Unamuno, tan amant de les paradoxes. Si l’autèntica mort és l’oblit, la celebració de demà serveix, comalreno, per recordar les persones estimades que ja no són en aquest món.
En cada societat, els ritus, mites i creences no deixaven lloc a decisions individuals. Fins ara era així. L’Egipte antic maldava per conservar el cos mort; en canvi, a la Índia el consumien a la pira funerària. Els monoteismes inhumaven els difunts a l’espera d’una resurrecció final. Però, a desgrat de la diversitat de sistemes religiosos i les seues pràctiques funeràries, hi havia un eix central: tot havia d’estar previst, res no es podia triar. Però açò comença a canviar. D’un temps ençà la incineració ha esdevingut freqüent i creix encara. Es tracta, evidentment, d’una decisió personal. Hi ha qui creu que la cremació té caràcter metafísic: la ruptura definitiva amb el recorregut terrestre; per contra, altres no poden imaginar ni mort total ni anihilament integral, i somien que el seu cos, sense explicar com, reposa a qualque banda a l’espera de fer el pas cap a un més enllà inconcret. La novetat consistiria a inventar rituals de mort sobre un fons d’esfondrament de les escatologies.
I parlant de cementeris, hi ha novetats: Franco viatjarà properament de la Vall en excursió cap a Déu sap on. Montesquieu se remou dins la seua tomba de Saint Sulpice (París) en veure com apliquen alguns països europeus el seu principi democràtic de separació de poders. A Pablo Iglesias, fundador del PSOE, li ve un cobriment de cor en saber que els seus socialistes surten en defensa del rei i de la monarquia més corrupta d’Europa. S’indigna Lluís Companys en sentir Arrimades negant que l’hagués afusellat l’Estat espanyol... I els ofegats al Mediterrani sortiran avui vespre de les aigües en un especial Halloween per encendre ‘animetes’ als qui malden d’aturar la immigració a cops d’Estat (també als qui els voten)...
