Aquests dies tots es titulars des medis de comunicació han anat de lo mateix. Sa polèmica decisió des Tribunal Suprem sobre qui ha de pagar s’impost de s’escriptura notarial de s’hipoteca, replegat a sa Llei de s’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (AJD). Primer de tot, es 18 d’octubre es Suprem va decidir, en una decisió inèdita, que es bancs fossin es qui pagassin aquest impost i no es clients. Revisant així més de dues dècades de jurisprudència pròpia. Emperò, as cap de quinze dies, dictava una nova sentència que contradeia s’anterior, tornant així a s’interpretació jurídica original segons sa que s’hipotecat era es subjecte passiu de s’AJD.
Tothom opina que es prestigi des Tribunal Suprem ha quedat tocat, haguent anat de Son Betlo a Son Catetlo amb aquesta qüestió. Certament, aquesta anada i vinguda ha anat molt bé an ets enemics de sa justícia espanyola per posar llenya en es foc. Però en tot cas, hi ha dues qüestions fonamentals que no podem passar per alt. Una, que és fals que sa justícia estigui sotmesa an es poder de ‘sa banca’ –dit així en singular, com si es tractàs d’un gran ens maligne–. Ho demostra es fet que a finals de 2016 es Tribunal de Justícia de sa UE va dictaminar sa retroactivitat total de ses famoses cláusulas suelo, que es tribunal europeu va considerar abusives. S’altra, que no haurà estat menor sa pressió que ha rebut es Suprem aquests dies per part de Podemos i es manifestants populistes concentrats davant es Tribunal quan aquest votava sa sentència definitiva. En un clar exercici antidemocràtic i atemptant contra s’independència des poder judicial exercint una pressió damunt es jutges perquè votin lo que ells (es podemites) volen. Podemos, aquell partit polític que el 2015 va pujar s’impost AJD un 50% a sa ciutadania a totes aquelles comunitats on governa.
És cert que es Suprem ha fet molt flac baratant de criteri després d’haver generat expectatives a millons de ciutadans que ja es fregaven ses mans, il·lusionats per poder reclamar i recuperar sa doblerada (de 15.000 a 20.000€ de mitjana segons es valor de s’hipoteca) que s’Estat mos roba injustament quan compram una casa. Però es qui pitjor s’ha comportat ha estat sa nostra classe política, entregada en cos i ànima an es populisme que mos prèn es pèl an es ciutadans i mos pretén fer creure ses coses com no són. Ha estat es cas de tots es partits polítics a honrosa excepció des Partit Popular i Vox, que davant s’anunci trampa des Govern de Pedro Sánchez de què amb es nou Real Decret «los ciudadanos no pagarán nunca más este impuesto; lo pagará la banca», han sortit a sa palestra per dir sa veritat: que es ciutadans seguirem pagant aquest impost, ja que evidentment es bancs mos ho repercutiran amb ses noves condicions bancàries que aplicaran a ses hipoteques que es firmaran a partir d’ara. Que açò serà així ho demostra es fet que ses hipoteques que s’estaven negociant van quedar paralisades ipso facto quan es Suprem va anunciar que s’impost l’hauria de pagar es banc. O que ahir mateix a ses notícies un notari de Madrid explicava que a sa firma de s’hipoteca un banc que no cobrava comissions d’obertura, ara sí ho havia cobrat per primera vegada. Per cert, quina autoritat té es poder judicial si es final es poder executiu pot fer lo que vulgui via Real Decreto Ley?
Però la cosa no acaba aquí. I es que es cracks des Govern de sa nació han acordat que es bancs no es podran deduir aquest tribut a s’impost de societats com si fos una despesa més. Açò significa que si per 100€ que es banc mos repercuteix, com que no se’ls podran deduir, hauran de tributar es 25%. Per tant, per mantenir resultats es banc mos cobrarà 133,3€ que seria sa deducció des 25%. És a dir, que allà on es ciutadans abans pagàvem 100€, ara pagarem 133,3€. Aquest impost recaptava 2.000 millons d’euros. Si demanam ses mateixes hipoteques que a s’actualitat, es calcula que mos costarà 666,6 millons d’euros més. I encara mos ho venen com una gran mesura a favor de la gente contra es maligne poder bancari!
En definitiva, no és cert que guanyi sa banca. I molt manco es ciutadans. Qui guanya és Hisenda, és a dir, sa classe política. Es tracta d’un impost anacrònic i doblement injust que mos cobren per comprar una casa amb es nostros doblers que ja han tributat. Lo que ha de fer en Pedro Sánchez i es seus governs autonòmics si realment volen ajudar a sa classe mitja és suprimir s’AJD, i deixar de vendre fum.
