Durant sa nit des 6 de novembre de 1936 i sa matinada de dia 7, milicians des Front Popular (comunistes, socialistes i sindicalistes) a ses ordes de Serrano Poncela, Santiago Carrillo i es general Miaja van començar una carniceria que duraria fins es 4 de desembre, deixant prop de quatre mil morts. Ses persones assassinades, entre ses que hi havia fiets, van ser fusellades en sa gran majoria a Paracuellos del Jarama, una població per llavores minúscula de Madrid, i qualcuns altres ho van ser en es paratges municipals de Torrejón de Ardoz. Ses matances van tenir un breu parèntesi es 10 de novembre, quan s’anarquista Melchor Rodríguez García, conegut com El Ángel Rojo, com a nou director de presons va aturar en sec ses sacas de presos polítics –aquests sí que ho eren de dever–, fins dia 14, en què va dimitir, i ets assassinats de presos es reprendrien fins es desembre.
Despús-ahir, 19 de novembre, es complien 82 anys de s’assassinat de setanta-sis menorquins empresonats injustament en es barco presó «Atlante», fondetjat a Cala Figuera, en es port de Mahó. Diumenge a les 11 hores a Santa Maria de Mahó i dilluns a les 19.30 hores a sa Santa Església Catedral, a Ciutadella, van tenir lloc ses eucaristies per pregar per ses ànimes d’aquests menorquins innocents apresats i vilment assassinats a mans des Front Popular. Persones que havien comès es greu delicte de ser lliures, tenir veu pròpia i fe cristiana davant sa barbàrie totalitària de sa Segona República.
Dijous passat, vaig tenir sa sort d’assistir a s’inauguració de sa nova seu de Societat Civil Balear en es carrer Can Danús a Palma. Entre es 150 assistents hi havia gent de tots es colors polítics i professions, fet que augura s’èxit d’aquesta nova plataforma transversal que en paraules des seu vicepresident, es notari Álvaro Delgado, «SCB neix per defensar es nostros drets i llibertats individuals davant es qui pretenen dur-mos a un nou conflicte de bons i dolents an es més pur estil guerracivilista». En definitiva, Societat Civil neix per donar veu a sa ciutadania silenciada pes nacionalisme excloent, amb sa vocació de vetlar per sa nostra comunitat sense olvidar que formam part d’un bé superior basat en sa llibertat, sa diversitat, sa solidaritat i s’escrupulós respecte a s’Estat de Dret que mos empara a tots.
I és que es ciutadans podem fer més de lo que mos pensam per sa nostra pàtria. És es cas d’Ursula Mascaró, s’incansable empresària i activista menorquina que és candidata a sa quarta edició des premis Hay Derecho, convocats per sa prestigiosa Fundación Hay Derecho per reconeixer a persones o entitats que han destacat per expressar una actitud cívica i per sa valenta defensa de s’Estat de Dret. Sa votació és popular i n’Ursula va en primera posició (1.418 vots) amb diferència des segon (969). Es plaç de votacions està obert fins es 30 de novembre a www.hayderecho.com/votaciones-premio-hay-derecho-4/.
A sa Transició, es va perdonar en Carrillo, a pesar des seus terribles actes passats. En açò va consistir, en una època de reconciliació i de perdó. Desgraciadament, es fa necessari recordar-ho ara, vuitanta anys després, davant s’amenaça imminent d’un nou Front Popular que pretén dinamitar s’esperit democràtic i conciliador de sa Transició per imposar un nou relat sobre sa Guerra Civil Espanyola. Una història (falsa) de bons i dolents, amenaçant-mos de nou amb sa presó, com a 1936, an es qui mos oposam a reescriure s’història, obrir antigues ferides i caure en ets errors des passat.
Tots es defensors des constitucionalisme, d’esquerra a dreta passant pes centre, hauríem d’unir ses nostres veus i omplir de vots sa candidatura d’Ursula Mascaró, impulsora d’una Societat Civil Balear que mos defensa a tots, com a senyal inequívoca que s’esperit de sa Transició segueix més viu que mai.
