El municipi de Maçanet de Cabrenys, petit poble de l’Alt Empordà que fa frontera amb França, treballa en la creació d’un catàleg amb trenta espais per la desconnexió. La noticia sortia publicada diumenge passat a «La Vanguardia» i potser la vau llegir però m’ha semblat interessant portar-la fins aquí per demostrar que el silenci es pot convertir en un reclam turístic.
La seva batlessa parla al text del turisme de silenci com una marca que pot ajudar a revitalitzar Maçanet de Cabrenys fora de l’estiu, quan queda mig desert. La guia posarà en valor trenta racons idíl·lics que quedaran senyalitzats com espais silenciosos, on el visitant només s’hi trobarà el so de l’aigua del rierol que corre o del vent que omple la quietud.
Evidentment que quan llegim aquestes notícies podem pensar que el catàleg de Menorca d’espais silenciosos per gaudir d’aquesta pau, podria ser tres vegades més ampli si ens ho proposéssim. M’agrada aquest concepte per aplicar-lo aquí, molt apte pel moment de soroll que viu cada vegada més la nostra societat i que no només pateixen físicament els que viuen a les grans ciutats sota la pressió del transit sinó també, per exemple, els esclaus de mòbils.
A França fa temps que hi ha una sèrie d’hotels amb encant que empren el nom de Relais du Silence, evocant el que hom pot gaudir si s’allotja als seus establiments. Segur que hi ha més gent de la que ens podem imaginar que està disposada a pagar per aquest silenci, cada dia més difícil de trobar.
