La pau requereix més d’un artífex. Segons una dita àrab, no es pot aplaudir amb una sola mà. Ho llig al llibre «Estimats fanàtics» (2017), un dels darrers publicats per l’escriptor israelià Amos Oz, mort recentment. En el confús panorama que tenim tant en els territoris local i nacional com en el mundial, rellegir les reflexions d’aquest notable escriptor i pacifista és un raig de llum que entra per la finestra dels dies. Segur que ens cal recuperar el rigor de la reflexió i la passió del compromís amb les causes que valen la pena.
A Espanya hi va haver un temps en què la meitat del país intentava eliminar l’altra meitat. Més encara, girant l’ullada cap enrere podríem dir que aquest odi caïnita és una constant històrica. Idò, no havia desaparegut i ara torna a enfosquir l’escenari. Oz identifica el fanàtic pel seu entusiasme a pertànyer a alguna camada, a un partit o a alguna «unitat» somiada, i pretendre que la resta de mortals s’ajunti al club dels seus amb afany desmesurat de convertir l’infidel. La diversitat el molesta, és heterodòxia que s’ha de combatre. El fanàtic vol un líder, una nació, una bandera. La realitat s’ha de sotmetre a la seva idea. Comptant amb els mitjans d’arribar a les masses, tractarà, com diria Chomsky, de reduir l’espai pensable, imaginable i discutible.
L’esquerra fanàtica, que a Espanya també ha existit en determinats (breus) moments històrics, habita en el jacobinisme pseudorevolucionari i llenguerut. Però la dreta fanàtica, segons Amos Oz, al seu país utilitza la paraula «irreversible» per dir-nos que l’annexió dels territoris a Israel és definitiva i absoluta i que si els jueus no volen viure sota l’autoritat d’una majoria àrab entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, senzillament caldrà que s’oblidin de drets humans i democràcia; tothom haurà d’acceptar que els jueus dominin el Gran Israel i que els palestins hi siguin «com a llenyataires satisfets i aiguaders agraïts».
Aquí, a l’altra vorera de la Mediterrània, una dreta fanàtica s’escalfa la boca amb la paraula «pàtria», que sol acompanyar amb adjectius com, «indivisible», «indissoluble», «inamovible», «eterna», etc. Per a ella la unitat i els valors nacionals prevalen per damunt de tot, seguint les pautes de l’America first, Deutschland über alles, Santiago y cierra España...). Democràcia? Estat de dret? Oblidin-se’n. La ley es la Ley? Afirma Oz, citant el Talmud, que la vida està per damunt del precepte.
