L'única cosa positiva del «cas Julen» és que serveixi per a denunciar que el camp està ple de pous oberts que són un perill per les persones, pels animals i per la contaminació dels aqüífers. No té cap sentit que el camp es trobi amb un munt de trampes que posen en perill la nostra seguretat.
Els accidents que s’han produït no són una anècdota. L’any 2009, a Calvià, un policia local que havia sortit a caçar va caure dins un pou de 30 metres de profunditat que estava tapat només amb unes branques. Va estar tres dies demanant ajuda, ningú no el va sentir i es va disparar un tret amb l’escopeta que va posar fi a la seva vida.
Balears compta amb una de les millors normatives sobre les aigües subterrànies. El Pla Hidrològic de Balears de 2011, que va redactar un equip encapçalat per Alfredo Barón, obligava a segellar els pous que no havien trobat aigua o els que se n’abandonava l’explotació. Però dos anys després, amb el nou pla de l’època de Gabriel Company al capdavant de la Conselleria d’Agricultura, es va descartar que es pogués obligar als propietaris a realitzar aquestes actuacions.
Està clar que les normes han de preveure una actuació tan lògica com el tancament dels forats. Alfredo Barón calcula que a Menorca hi poden existir entre 50 i 100 pous no registrats, l’Illa en què n’hi ha menys, ja que en el conjunt de les Balears poden arribar a 2.000, segons les estimacions d’aquest mateix tècnic.
No hauria de dependre de cada ajuntament l’exigència de tancar els pous amb un sistema de prou garantia. Seria bo que els propietaris revisin els seus terrenys i comprovin com estan els pous que s’hi han excavat. L’administració hauria de promoure una norma clara. I també dur a terme una campanya d’inspecció per localitzar el perill. I els ciutadans que tenguin coneixement de l’existència d’un pou sense tapar ho han de denunciar.
La prevenció és imprescindible per evitar accidents i situacios dramàtiques.
