Un empresari comentava amb encert ahir al diari que el turista mai ha de passar per davant de l’espècie. Xerrava d’aus però no puc evitar, i que me disculpi l’expert, relacionar aquesta reflexió amb la preocupació que recentment han mostrat alguns partits polítics respecte a la sequera de nadons humans als darrers anys.
Ni l’ampliació del permís de paternitat ni aquesta cosa que va anunciar, o no, Pablo Casado sobre mares immigrants solucionaran el problema de la natalitat si no canvia una estesa percepció social que assimila la paternitat amb una càrrega, amb un sacrifici proper al martiri que s’ha d’evitar o exercir amb moderació per ser suportable. Els comentaris que he rebut per tenir quatre fills han estat, per majoria absoluta, més referits a la feina generada que a l’alegria de tenir tants al·lots a casa.
La visió de la procreació com a llast vital correspon a una societat cada cop més hedonista, que valora per damunt de tot el plaer, la satisfacció material immediata sense interferències, passar-ho bé segons determinades pautes egoistes. Es vincula fillets amb estrès, quan, ho tengui clar senyora, estressen moltíssim més determinats adults.
El turisme és un clar exponent de la correspondència que s’estableix avui dia entre la concepció actual de l’oci adult i una paternitat simplificada o inexistent. No només cal referir-se als hotels exclusius per a adults (flagrant discriminació exitosa, tolerada, trista i lamentable), sinó que també ho demostra la dificultat que suposa viatjar per a una família nombrosa. Algunes aerolínies ofereixen petits descomptes, però no compensen la dificultat per trobar un allotjament turístic que posi facilitats a formats familiars que superin el 2+2. A Menorca, per exemple, on el turisme és gairebé un monocultiu, encara no s’han autoritzat els taxis de set places. La protecció de les espècies per davant del negoci turístic s’aplica per sort amb les aus, però queda ben clar que s’ignora pel que fa a la preservació de l’espècie humana.
