Bancs i caixes

M’expliquen que els nous models d’oficina bancària que s’estan imposant no acaben d’agradar, especialment als clients més habituals, els jubilats. Es desorienten amb el recepcionista, no saben com posar-se entre tanta taula i tauleta i acaben la paciència. El més fumut és que s’han gastat una fortuna en pensar i redissenyar tots aquests espais com si fossin un restaurant chic i ara resulta que no agraden. Durant una època havia treballat al sector bancari i recordo que la norma era anar enviant al client cap al caixer tant com poguéssim, per fer les gestions més habituals. Després va venir la consigna d’adreçar-los cap a internet perquè tot seria molt més fàcil i el que t’adonaves és que de mica en mica, anava venint menys gent.

Noticias relacionadas

Doble moral

Más noticias relacionadas

Els únics, però, que no fallaven a la cua de caixa eren la gent gran, curiosament els que sempre anaven amb més presses. Sempre havia estat un usuari a qui el caixer l’hi havia fet respecte i no parlem d’entrar internet per consultar un saldo o pagar un rebut, una missió més aviat impossible. Per tant, imagino que deuen estar preocupats de què les oficines del segle XXI no acabin d’agradar als seus usuaris més habituals. Si no és per feina, els de la meva generació en avall acostumem a fer-ho tot a través de la xarxa i, per tant, en el futur no sé si caldrà tenir tantes oficines obertes. La prova és que cada vegada hi veus menys gent treballant rere el taulell. Un sector en reconversió.