Em vaig trobar en Vicente i n’Isabel, en un gran magatzem del polígon industrial. Vos ho reconec, lis tenc una estima grandiosa. La seva humanitat, sensibilitat i tendresa, i també la contundència amb la defensa dels més febles, m’alliçona. Són les persones que van fer possible l’entrevista reconeguda amb el Premi Andrés Casasnovas del Diari, ara fa dos anys. I ho vam recordar, amb pena. Precisament, perquè en aquest espai de temps no s’ha borinat gaire el compliment de la Llei de 4 de desembre de 2017, que deia que totes les poblacions d’Espanya havien de ser accessibles per a tothom. Llavors, escrivia que passejaven Maó amb les seves Scooters, i titulava el text amb les paraules de Rovellada: «Una ciutat més accessible no és una qüestió de doblers sinó de gestió política». Avui, segueixen patint deficiències i barreres arquitectòniques.
Fets quotidians
Som poc accessibles
22/03/19 21:37
También en Opinión
- Que entre las playas de Cavalleria y Cala Mica...
- Zoe y David: una historia de amor por Menorca con boda incluida
- Relevo al frente de la presidencia de la Asociación de Comerciantes de Menorca
- Empieza el rodaje en Menorca de la serie 'Favàritx': este es el elenco de actores
- Conflicto vecinal en Cala Morell: piden amparo al Ayuntamiento de Ciutadella ante una junta «ilegal»