Com mana sa tradició, as Mercadal i a sa banda de llevant ja han cantat es Deixem lo dol, i a Ciutadella ja hem escatat es bujots. Molt encertats enguany, especialment es des Casino 17 de Gener, S’Oficina i es Club Nàutic de Ciutadella sobre sa vergonyosa pana elèctrica —de sa que tots es polítics s’han rentat ses mans— que va deixar mitja Menorca a les fosques durant 56 hores. Açò sí, uns bujots amb anècdotes un poc compromeses, ja que amb tant de cartell electoral a sa Contramurada, més d’un no tenia clar a quin bujot des tants disparar.
Es Diumenge de Pasco marca es final de sa Setmana Santa, sa Resurrecció de Jesucrist as cap de tres dies d’haver estat crucificat, i començam es temps pasqual, de cinquanta dies o set setmanes que pes ciutadellencs acabarà amb sa nostra idíl·lica Cincogema. Però no són temps de flors i violes. Sa Pasco de Resurrecció va esser diumenge objecte d’uns terribles atemptats a Sri Lanka. Una matança de cristians de ses pitjors des darrers temps que deixa ja més de 300 morts i 500 ferits en vuit atacs suïcides coordinats contra esglésies i hotels de luxe, entre es que han perdut sa vida una parella de joves espanyols d’una trentena d’anys amb tota una vida per davant.
És hora de rallar clar i deixar es complexes dins s’armari. Es cristianisme, introduït a s’Illa pes colons europeus en es segle XVI és sa religió més minoritària de Sri Lanka, un país majoritàriament budista. Tan sols es 7 per cent de sa població és catòlica. Una vegada més, es cristians hem tornat ser es blanc des terrorisme. Uns assassinats que no són cap caso aislado, com desgraciadament estam massa acostumats a escoltar en ets informatius, si es dignen a donar sa notícia. Només l’any passat, 4.305 cristians van esser massacrats, 3.125 detenguts i prop de 2.000 esglésies van esser atacades arreu del món. Es darrer informe d’Ayuda a la Iglesia Necesitada confirma que un de cada cinc (327 millons de cristians) viuen en països on existeix persecució religiosa. Al contrari de lo que pensa molta gent, es cristianisme és a dia d’avui, i amb diferència, sa religió més perseguida del món, amb 150.000 cristians assassinats cada any.
El bisbe de Menorca, Francesc Conesa, ha afirmat que «si nosotros hemos experimentado de verdad que Cristo vive, no lo podremos callar. La Iglesia no tiene otra misión que la de transmitir a los hombres el mensaje de la Pascua. Es un mensaje que debe alcanzar a todos, no solo a los más cercanos, sino a todos los hombres. No hay que tener miedo de salir a las periferias y anunciar este mensaje de alegría y esperanza para el mundo».
I així és. Som cristians perquè es nostro amor no té fronteres, ni colors. Som catòlics perquè sa nostra fe és universal. Sa persecució des cristians avui en dia és molt més forta que en es primers segles de sa cristiandat. Es cristians d’Occident no podem quedar de braços creuats mentres veim com es nostros germans orientals, africans i americans són assassinats, perseguits i deportats per proclamar sa paraula de Déu. Europa no pot callar ni un segon més davant sa persecució sistemàtica de sa llibertat religiosa, des principis ètics i culturals de sa civilisació judeocristiana i grecoromana en sa que es basen ses nostres nacions democràtiques, plurals i lliures. Açò té un nom, se diu cristianofòbia i ja és ben hora d’aturar-la.
