Després del que vam veure al cas Mar Blava, on, recordem-ho, en un dir amén allò que el jutge instructor qualificava com a fets d’una gravetat inusitada acabaren amb la retirada de l’acusació per a 9 dels 12 acusats, algun dels quals havia rebut la petició de 50 milions d’euros de fiança, ara hem vist com l’expresident del Barça, Sandro Rosell, després de passar 22 mesos en presó preventiva era exculpat del tot pel Tribunal Suprem. «Veis com la justícia espanyola no actua amb pre-judicis», qualcú dirà.
Tanmateix, ha transcendit que l’exministre José Ignacio Wert l’havia avisat. Que açò de posar la senyera a la camiseta blaugrana, celebrar al Camp Nou el Concert per la Llibertat i deixar passar per l’estadi la Via Catalana podria tenir «certes conseqüències». Ho va contar el periodista Josep M. Martí Rigau al programa «Versió RAC1». Les conseqüències de l’Estat espanyol per a Rosell, idò, han sobrepassat un simple «escrache» de 666 (quasi el nombre del diable!) dies a la garjola. Guanyar la lliga massa vegades té aquestes coses si el club no és blanc i, a més, és «més que un club». Prou que se’n recordarà en Sandro, escalivat de per vida! I no en parlem del presos polítics catalans; aquests sí que han begut oli, i no d’oliva, precisament.
Ara una altra. Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum. D’aquesta trentena, n’hi ha disset que esperen l’obertura del judici oral amb una preocupació especial. Són els investigats per malversació, que han de replegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa, segons la qual aquesta xifra és la suma total dels diners que sospita que es van destinar a organitzar el referèndum. Si no aconsegueixen aquesta quantitat, el jutjat els embagarà els béns. No s’entén que la jutgessa del 13 hagi iniciat el processament per malversació si encara no ha acabat el judici del Suprem, on es jutgen els mateixos fets. No té lògica que si els dotze processats que s’asseuen de fa dos mesos davant Manuel Marchena ja van abonar 2,1 milions d’euros al jutge instructor, Pablo Llarena, ara es demanin més milions.
Justament per açò hi ha qui no creu en aquesta justícia.
