Demà torna oficialment la campanya electoral. De fet, mai ha acabat de desaparèixer. El que passa és que ara ens toca de més a prop i a la majoria de candidats els hi sabem el nom i el cognom.
De les europees ja no diria el mateix. El que em sorprèn és que encara no haguem adoptat el vot electrònic en aquest país. Amb les generals, tot i ser molt participatives, només el 8,4 per cent dels no residents amb dret a vot van demanar exercir-lo i molts d’ells es van quedar sense poder fer-ho, com amb l’estrambòtic cas de les 2.000 persones que van voler votar al Consulat de Moscú i només una ho va aconseguir. I dels residents, els que ho vam fer per correu, no vam tenir més remei que desplaçar-nos fins a l’oficina de Correus, invertint un temps preciós.
Jo tinc l’experiència de poder votar als referèndums i les eleccions de Suïssa des de fa per internet. Rebo a casa un sobre amb la documentació on m’inclouen les explicacions del que s’ha de decidir, amb l’argumentació dels uns i dels altres i la recomanació de vot per part dels diferents partits polítics. També m’inclouen uns codis que m’identifiquen i que a través d’una web segura, em permeten votar sense cap problema.
És fàcil de fer i em consta que no és l’únic país que ho facilita, cosa que vol dir que és una tecnologia disponible. Ara tindrem quatre anys al davant per implantar-ho. Serem capaços?
