El passat 17 de maig el MENORCA va informar que la Creu de Roja de Ciutadella havia exhaurit la reserva d’aliments per un augment inesperat de les famílies necessitades. El mateix article informava que a ponent eren unes cent llars les que necessitaven del banc d’aliments de l’entitat humanitària, mentre que a Maó n’eren unes 240. Són xifres preocupants i tristes i, ben segur, només són un indici d’una societat que té moltes persones sense feina i moltes altres que, malgrat tenir-ne, viuen de treballs que no els permeten sortir de la pobresa. L’augment de les diferències socials en molts llocs no ha fet més que augmentar des que va esclatar la gran depressió del 2008. Sense anar molt enfora de Menorca, Comissions Obreres a l’informe «Una aproximació a la pobresa en el treball» ha calculat que a Catalunya són prop de 400.000 els treballadors pobres, una xifra que en els darrers anys només ha fet d’enfilar-se.
L’Observatori Socioambiental de Menorca, l’Obsam, malgrat disposi en l’epígraf «Serveis Socials» una etiqueta per penjar-hi documents sobre la pobresa no en té cap. Una llàstima. L’observatori hauria de fer més esforços per reunir el màxim de dades socioeconòmiques perquè sinó ni els científics socials ni els polítics poden treballar amb coneixement de causa sobre les necessitats dels illencs. Així mateix, valdria molt la pena que, amb bones dades a la mà, la secció de ciències socials de l’Institut Menorquí d’Estudis fes unes jornades d’anàlisi econòmic i social sobre l’actual conjuntura per saber com està la població menorquina, quines són les raons que expliquen la situació, quines són les expectatives de futur i com des de les administracions públiques s’hi podria intervenir.
En la darrera campanya electoral vam sentir de la boca d’una persona líder, cap de partit, i que no ha aconseguit representació en cap de les llistes on figurava, que el problema de Menorca era el Pla Territorial Insular i les normatives de l’«esquerra» sense ponderar que actualment, més que mai en la història de l’Illa, l’economia menorquina no es pot entendre sense posar plena atenció al capitalisme, que s’ha fet global i absolut.
Robert Brenner, historiador econòmic de la Universitat de Califòrnia, ha assenyalat les raons que expliquen les altes taxes de desocupació, atur i precarietat d’Estats Units, moltes de les quals coincideixen amb les de Wolfgang Streeck, sociòleg economista alemany. Són les d’una economia que es troba en un carreró sense sortida, inusual. Com explicar que, com a Menorca, existint una mà d’obra abundant, el Capital no inverteixi i no contracti?
Per mor de la globalització i una competència mundial creixent a escala mundial, d’Alemanya, Japó, Àsia, a Xina, cada nova onada de fabricants ha suposat produir més barat, desbordant la producció manufacturera la qual ja té poques referències amb el mercat. Aquesta situació fa que en tot el món és cada vegada més difícil invertir en noves plantes i equips, contractar mà d’obra, vendre en els mercats globalitzats i obtenir beneficis. Cau la taxa de guany de les empreses perquè mentre es dona una gran capacitat productiva la demanda és insuficient. Al seu torn açò fa pressionar cap avall els salaris. Estem en una espirall perversa per la qual les empreses han comprès que, amb el temps, encara que puguin obtindre beneficis a curt termini, tenint en consideració l’evolució de la competència de les darreres dècades, és probable que no ho aconseguiran a llarg termini, perquè un nou conjunt de productors amb costos més baixos apareixeran i impediran rendibilitzar les seves inversions.
Mentre que Streeck, en molts dels seus escrits, és molt pessimista, afirmant que té capacitat per fer una diagnosi de la malaltia però no per receptar-ne la solució, Brenner és del parer que l’única forma per parar la desintegració social que provoca aquesta davallada és la intervenció política. Caldrà ser intel·ligents i valents per afrontar els temps que es veuen venir, els quals presentaran fronts locals i globals. Més que mai, per aquests motiu, caldria que els poders públics seguissin de prop indicadors com els de la Creu Roja i fessin el possible per propiciar bons estudis sobre l’economia i la societat menorquina per poder després estudiar com pal·liar els desastres.
