Sovint hi ha coses que es detecten primer per l’ombra que per l’objecte que la genera. El dibuix que es projecta derivat del contrast de llums pot oferir clarividència si es sap analitzar amb una mica d’interès.
Diuen que va ser Tales de Mileto el primer que va passar a la història per saber emprar correctament l’ombra projectada de les piràmides per a definir-ne així la seva alçada. El mateix principi serviria ara per a estimar l’altura a què arriben edificis tan significatius com els hotels de Son Bou. L’ombra que transmeten és llarga i ampla, senyal d’un apantallament molt considerable.
També ens podem fixar en la zona sobre la qual queda visualitzada cada ombra. Per exemple, de la sortida del sol fins al migdia, les construccions en primera línia de mar de l’Arenal d’en Castell traslladen la seva obscuritat directament sobre l’arena de la platja que va veure desfigurat el seu perfil fa unes dècades.
Hi ha ombres reconfortants, com les que ofereix alguna vegetació a les caminades d’estiu pel Camí de Cavalls, i hi ha foscors innecessàries, com les dels ponts de la carretera general, que es troben sotmesos a les tensions entre fer-se definitius o esdevenir reversibles. Tant de bo que els astres puguin tornar a il·luminar les ments que ho decideixen i que també arribi la claror a aquells entorns ara artificialment ombrívols.
PER A DEFINIR L’ALÇADA de les piràmides, Tales només necessitava disposar d’un objecte (o d’una persona) al costat de la gran construcció i anotar la llargada de les dues ombres projectades. Coneixent la mida de l’objecte o de la persona de referència, la variable desconeguda -l’alçada de la piràmide- guardaria les mateixes proporcions.
LA PROPORCIÓ ÉS UNA RELACIÓ de magnitud o de grau, que solem emprar per a valorar si la dimensió ens sembla adequada, minsa o exagerada. L’ombra allargada, extensiva, durant hores i hores, que generen les masses d’aigua propulsades a l’aire pels regadius de grans tanques de farratges a ple sol, resulta per a molta gent una realitat molt poc harmònica.
També hi ha coses que s’enfosqueixen sense necessitat de comptar amb llum prèvia. Com les compres de cases al camp, que es venen al cap de pocs mesos quasi duplicant el seu import. Un enriquiment sobtat que no aporta cap innovació a l’Illa i en ocasions impedeix la gestió agrària que es mantenia.
És cert que hi ha processos econòmics i canvis en el mercat global que són difícils de manejar des de l’àmbit local, quasi tan inevitables com la primavera seca i ventosa d’enguany, però les comunitats humanes tenen dret a defensar els seus valors i cal usar les eines que hi ha a l’abast per a minimitzar, si més no, determinats riscos. L’ordenació territorial es va inventar per a això.
Tan complicada pot ser la foscor excessiva com la llum exagerada. Un dels problemes de pujar a un escenari és que els focus il·luminen tant que aquells que queden a la vista, en realitat, no poden veure res. A Menorca, és cada vegada més necessària una política decidida que il·lumini amb correcció sortides al camp a partir de productes amb valor afegit i deixar d’enlluernar al sector amb grans produccions que després no tenen sortida comercial real.
Quan es parla de contrastos de llum, no sempre és clar si la importància primera correspon a l’ombra o a l’objecte que la genera. Quan els fanals projecten la silueta humana dels caminants sobre les aigües del port al vespre, es produeix un revol en els alevins dels peixos que busquen el refugi a les zones somes, on la poca profunditat dificulta que hi arribin els depredadors marins però els exposa més als atacs de les aus i altres animals exteriors. Detectar l’ombra pot valer una vida.
DE LES OBSERVACIONS DE TALES sobre la seva pròpia ombra, va sorgir el teorema dels triangles semblants, que dos mil quatre-cents anys després encara s’explica en matemàtiques. Destriar llums i ombres, saber-los relacionar i treure’n conclusions vàlides, és un exercici sempre recomanable quan es vol incidir en una part significativa dels esdeveniments. Qui observa, acaba per veure.
Qualcú va dir que tenim el mal costum de fixar-nos només en els guanyadors, quan qui mereix ser observat amb interès és qui transita per l’adversitat. La resiliència, aquesta capacitat d’adaptar-se i sobreviure a les dificultats, és un valor en alça quan el planeta sencer afronta problemes cada vegada més importants. Que la indiferència davant els reptes no ens faci ombra. Posem llum a l’acció, sense enlluernar-nos.
