TW

El món és ple d’esclaus de la productivitat, estressats que pensen que cada moment ha de tenir un profit i que són prohibides les actituds que, segons els seus paràmetres, suposen perdre el temps. Els seus viatges d’oci els converteixen en densíssims i exigents programes d’activitats que els permeten conèixer en poc temps una gran quantitat de racons del destí, sense obviar-ne cap dels més populars, i al mateix temps realitzar activitats inherents al lloc on es troben.

Acaben les seves vacances amb la llengua fora, exhausts, ben satisfets pel fet d’haver ben aprofitat el temps. Tot ben fotografiat, totes les experiències viscudes i espremudes. Al seu voltant s’ha articulat un sector econòmic. La llista d’activitats oferides és llarguíssima i cada vegada incorpora més opcions, més o menys vinculades a la idiosincràsia del destí.

Noticias relacionadas

A Menorca, és clar, moltes d’aquestes activitats es fan el mar. Aquests turistes hiperactius no conceben tornar a la feina del seu despatx barceloní sense haver navegat en caiac o bussejat. Així les coses, el mar es converteix a l’estiu en quelcom similar a un parc d’atraccions amb una gran diversitat d’embarcacions, on els experimentats i professionals patrons de iots de luxe i els pescadors conviuen amb inexperts mariners per un dia que desconeixen els cops amagats que té l’oceà.

Qui ha viscut sempre a prop del mar ha sentit a dir des de petit que al mar se l’ha de tenir molt respecte. Els turistes s’ho han de poder passar bé i si pot ser deixant-s’hi uns bons doblers perquè tothom es pugui guanyar la vida, però el més bàsic dels sentits comuns apunta que algunes activitats nàutiques oferides als visitants demanen uns límits i una regulació que incrementi la seva seguretat. Entre la valentia i la ignorància hi ha molt poca distància, una fina línia que és imperceptible per a un incaut hiperactiu de terra seca en plenes vacances de format gimcana. Un dels encants dels parcs d’atraccions és que dins ells tot és irreal, artificial, però al mar, per contra, el risc d’una desgràcia és molt real.