Aquesta d’avui és una història ben curiosa. Curiosa i ridícula. Veuràs.
Resulta que a l’entrada del magnífic hospital Mateu Orfila, just passaves la primera porta de vidre —un dia sabrem el motiu pel qual tants edificis públics llueixen un avís taxatiu: por la otra puerta—, passada la portalada de vidre, et deia, fixada a la paret de l’esquerra, hi havia una placa que indicava que l’hospital havia estat inaugurat el dia 23 de febrer de l’any 2007. La placa en qüestió no deia si va haver-hi discursos d’autoritats, tallades de cintes, capades, toquets per l’espatlla, somriures satisfets i, en acabar, pastissets i copa de cava. Sí que deia, però, davall l’escut de les Illes, que l’hospital havia estat inaugurat pel president de les Illes Balears i pel Sr. Artur Bagur Mercadal, batle de Maó. Un detall prou sorprenent: no hi figurava el nom del president de les Illes. Un greu oblit de protocol...? Un error del gravador...? No, amic meu, res d’això: aquell nom gravat perfectament havia estat camuflat, amb no massa cura, per mig pam d’esparadrap. El nom cobert i escamotejat, als ulls dels ciutadans, era el del Molt Honorable Sr. Jaume Matas i Palou.
Passats uns mesos, qualcú devia trobar molt groller aquest amagar noms amb esparadrap, i optà per llevar la placa sencera. A la paret quedaren quatre foradets com a simple vestigi de l’antiga placa. Anys més tard, els forats s’han emprat per posar-hi una nova placa, que ningú no llegeix i on no hi figura cap nom, ni diu res d’aquella inauguració.
Realment l’operació esparadrap havia estat un intent ridículament pedestre i ximple d’amagar la història. La nostra petita història. Cobrir el nom del senyor Matas no podia servir mai per fer oblidar punts negres del passat. Jo no jutjaré avui conducta i fets d’aquell president de qui ja només es parla a les més tristes i sòrdides cròniques judicials. Ell respondrà, esper, davant la justícia i tornarà els doblers tramposament manllevats. De moment, ja compleix una condemna ferma i dura, una condemna a perpetuïtat: mai més no li riuran les gràcies, ni el rebran amb aplaudiments entusiastes i balls de bot, ni tampoc no inaugurarà més hospitals, ni escoletes, ni moderns velòdroms, ni farà gimnàstiques reverències davant dels Reis, quan arriben a Mallorca. Totes aquelles senyores, inclús del seu partit, que anaven a la pelu i es vestien de dalt de tot per anar a veure’l, ara faran veure que no el coneixen.
Tornem, però, a la primera placa. El diari MENORCA va publicar en el seu moment que una mà pietosa havia fet llevar la placa amb el nom cobert d’esparadrap. Muerto el perro se acabó la rabia, deien els vells castellans. Però penso que el ca no és encara mort i que la placa original hauria de ser reposada i organitzar després una festeta per llevar-hi l’esparadrap. Fer desaparèixer aquesta placa no modificava gens la història real. Els fets són sempre els fets. L’antany molt honorable Matas era president de les Illes, ben igual que Artur Bagur era l’alcalde de Maó. I això era i és cert amb o sense placa, amb o sense esparadrap. Ningú no té el dret d’escamotejar un capítol, per insignificant que sigui, de la nostra història
El que ja seria molt més plausible i digne, ara que un nou Parlament comença la seva tasca, seria fer aprovar una llei per la qual quedassin prohibides plaques, plaquetes i altres floritures similars amb el nom de polítics, siguin o no honorables, ben igual que eliminar que es publiquin les fotografies de presidents, consellers, alcaldes i altres autoritats a la primera pàgina de fullets i fulletons i altres publicacions pagades amb doblers públics. Ni la seva foto, ni el text que solen signar —que quasi mai ells han escrit— aporten cap valor afegit a l’edició.
Faríem, per avançat, un bon estalvi en esparadrap.
