A casa, ja fa uns anys que el personal d’emergències acudeix acompanyat de la Policia Local. Un dels guàrdies espera al carrer amb l’ambulància, i s’encarrega de regular el tràfic. L’altre, puja al domicili per si necessitem qualque cosa. Actuen amb la prudència pròpia que dicta l’oficial i -de vegades- arriben primer ells que els sanitaris. Aquesta acció ens proporciona estima als usuaris i garanteix la seguretat dels professionals d’emergències. Són els privilegis de l’illa petita, on la territorialitat i el nombre d’assistències permet aquesta organització.
M’ho ha recordat la setmana tràgica d’agressions que ha patit el sector. De tot tipus, casos que han atemptat en els centres de salut sota els efectes de les drogues, en domicilis particulars, o fins i tot un conductor que anava gat, quan l’assistien en un accident de trànsit en la carretera. Els assistents s’han de sentir protegits en els seus llocs de treball. Les situacions són inadmissibles, i la Conselleria de Salut ha de prendre les mesures necessàries que garanteixin la seguritat dels professionals del 061 i del qui atenen en els Serveis de Salut.
La reforma del Codi Penal de març de 2015 que estableix i nomena «autoritat» al personal sanitari en cas de rebre una agressió i preveu condemnes de fins a quatre anys de presó, no és suficient.
Qui acudeix a prestar ajut, a salvar a qualcú, no pot veure perillar la pròpia vida. Per autoritat pública, i sobretot moral.
