Quan un problema concret no es vol abordar, s’opta per dur ràpidament la discussió cap a qüestions generalistes que allunyin prou la realitat com perquè es vegi borrosa, indefinida i, per tant, fàcilment explicable en base a creences i no a dades.
Tanmateix, una de les principals aportacions de la ciència ha estat la interpretació de les coses en base a tesis demostrades i contrastades, que van substituir les antigues teories basades en designacions divines que sempre estaven al servei del poder del moment.
Com en tots els canvis importants, la transició del món antic al modern no va ser fàcil i uns quants hi van deixar la pell a les fogueres. Però el canvi de paradigma es va imposar i avui la gent té la llibertat d’analitzar les coses, verificar-les i opinar. Alguns voldrien recuperar la sagrada inquisició, però es topen amb l’aconseguida democràcia.
No hi ha gaire discussió respecte de com es pot veure de diferent el món, en funció de quin sigui el focus principal que ens orienta. Hi ha poques papereres o massa gent bruta? Hi ha pocs ingressos o massa despeses? Hi ha pocs clients o massa comerços?
A Menorca cada estiu es repeteix el problema de la manca d’aparcament a algunes zones del litoral. Un dels casos enquistats és cala Galdana, una urbanització important situada en cul de sac. En 2012 es es va fer una operació urbanística per a requalificar quatre solars a canvi de cedir un espai de 12.000 m2 per donar aparcament tant a cala Mitjana (l’aparcament anterior era de 3.000 m2) com a cala Galdana. Quina ha estat la conseqüència?
Cala Galdana encara és un caos permanent de vehicles que no saben on estacionar. Però les anàlisis d’ús de les platges de Menorca de 2018 mostren que cala Mitjana ha estat una de les més massificades de l’illa i ha superat en molt la seva càrrega màxima situant-se en el 339 % d’ocupació. Veient aquestes xifres tan incòmodes, cal demanar-se si aquesta és l’oferta de qualitat que vol fer Menorca. Però podem anar més enllà i fer-nos un parell de preguntes més.
2 les notícies que es publiquen de cala Galdana segueixen posant el focus en què el problema és de manca d’espai per aparcar. I si una part del problema fossin els nombrosos estacionaments que ocupen, a primera hora, els treballadors dels establiments? i si el problema fos -anem a tocar allò que no es pot- el propi excés de vehicles?
Quan es plantegen debats així, demanant disposar de xifres i dades, es quan s’activen els mecanismes exposats al primer paràgraf. Qui s’atreveixi a parlar de massificació serà qualificat d’enemic del turisme. Sense més. Així desenfocam la realitat i la convertim en una batalla de titulars.
El mateix passa amb les qüestions relatives a l’ordenació territorial. Les persones que fa temps que treballen en temes ambientals saben que, a aquestes illes, les plantes, els ocells, els cicles bàsics de la vida silvestre o els paisatges bucòlics, poden passar ràpidament a la història quan es pot especular amb l’aprofitament urbanístic dels terrenys. No hi ha força econòmica més immediata per activar els mercats.
Acusar la gent de ‘fer política’ quan opina d’aquestes coses és la manera d’intentar ofegar el debat sense afrontar-lo. És l’excusa per no haver d’aportar arguments. És el vell intent de desqualificar al missatger i no al missatge.
En realitat, fer política és participar en les opinions dels temes d’interès de la col·lectivitat. Ja ho diu la Constitució: «Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes». Confondre la participació política directa de la ciutadania amb l’instrumentalització per part dels partits polítics no és més que un dèficit que alguns tenen en la comprensió de la democràcia.
La conservació de Menorca s’ha forjat a partir de debats molt intensos per decidir quines zones s’edifiquen i quines no. Per decidir quin nivell d’aprofitament urbanístic es pot fer de cada tipus de terreny.
Opinar sobre això és un dret. La majoria de menorquins estan molt identificats amb el territori i saben que si la ciutadania no hagués participat directament en la política territorial, no hi hauria Albufera des Grau, ni platges verges, ni finques agràries que enamoren a propis i forans.
Així que, malgrat la facilitat de centrifugar els problemes, cal seguir parlant de criteris concrets. Amb dades, no amb percepcions etèries.
