Sa demagògia fiscal

S’anunci d’Isabel Díaz Ayuso de dur endavant una històrica rebaixa fiscal a sa Comunitat de Madrid ha caigut com un plom entre es rapinyadors a ultrança. Basta veure sa campanya que s’està fent contra sa nova presidenta madrilenya, que no duu ni dues setmanes en es càrrec. Ses capelletes socialistes estan desesperades, ja que una de ses coses que pretén Díaz Ayuso amb aquesta davallada d’imposts és, precisament, contrarestar sa voracitat fiscal des Govern central de Pedro Sánchez aliviant sa càrrega impositiva damunt es ciutadans. Es socialista Ximo Puig, president de sa Comunitat Valenciana —País Valencià diu ell, suposam que des fantasmagòrics països catalans— ha mostrat es llautó fins a un extrem inesperat: proposar una recentralisació de competències fiscals on s’Estat recuperi sa gestió dets imposts de patrimoni, successions i donacions. ¡Vade retro, Satanàs! Ui, ui, ui. ¿Però no era sa recentralisació de competències una proposta de sa tan denostada ultradreta de Vox que atemptava contra sa Constitució? Una acusació molt magra, per cert. Que jo sapi, Vox no ha donat cap cop d’estat per imposar una Espanya centralista —com sa que reclama Puig—, sinó que proposa eliminar ses autonomies a través d’una reforma constitucional.
En altres paraules, Ximo Puig està dispost a renunciar a ses seues competències fiscals autonòmiques amb tal de no reconèixer que ses seues falses acusacions de dumping fiscal insolidari a sa Comunitat de Madrid amaguen dues coses: una incapacitat per sebre gestionar es seus propis recursos, i que ses polítiques socialistes d’infern fiscal damunt sa ciutadania són contraproduents. Si no, es baró socialista no atacaria tan ferotgement sa revolució fiscal de Díaz Ayuso. Senyal que ses polítiques de sa Comunitat de Madrid són molt més atractives per ses butxaques des ciutadans que ses de Puig pes valencians.
El PSOE fa es ridícul tatxant d’irresponsable o insolidària a sa presidenta Díaz Ayuso per rebaixar poc més d’un 5% s’IRPF des madrilenys. Segons es socialistes, ses autonomies no han de ser autònomes per davallar imposts; només poden ser autònomes per seguir pujant ets imposts i asfixiant fiscalment an es ciutadans. El PSOE no pot pretendre que PP i Cs apliquin ses seues polítiques d’extorsió fiscal a treballadors i empresaris per sostenir un sistema de despesa pública desorbitada i supèrflua. Si es madrilenys duen tants d’anys votant en massa a sa dreta és perquè es ciutadans s’han beneficiat d’una fiscalitat moderada que ha ajudat a generar llocs de feina, a créixer econòmicament i a mantenir una educació, una sanitat i uns transports públics que són es primers d’Espanya. I açò que Madrid és sa que més aporta a ses altres comunitats autònomes juntament amb Balears i Catalunya. Segons es Ministeri d’Hisenda, en 2014 es madrilenys van pagar en imposts 19.205 millons d’euros més des que van rebre com a despesa pública; uns 3.000 euros per ciutadà o 6.000 per treballador. Uep, ¿Espanya els roba?
Deixant de banda sa conversió de Ximo Puig a s’ultracentralisme, tenc una proposta més eficient que sa que proposa es nou jacobino valencià. ¿Què tal si eliminam ets imposts de patrimoni, successions i donacions, que no són mes que un robatòrum a s’estalvi de sa ciutadania i a s’esforç de ses famílies i sa classe mitja espanyola? Tan maltractada i que és sa qui vertaderament manté s’Estat i es servicis públics.
Sa davallada d’imposts no és cap demagògia fiscal, com afirma Puig, sinó s’única alternativa a sa rapinya fiscal de s’esquerra basada en fregir a imposts a ciutadans i empresaris, que són es qui vertaderament generen riquesa a un sistema de lliure mercat i es qui mantenen aquest elefantiàsic Estat des Benestar. Sa demagògia fiscal la practiquen Ximo Puig i tots es socialistes que s’umplen sa boca de servicis públics, educació, sanitat… però que a s’hora de sa veritat se fonen es doblers des ciutadans en subvencions millonàries a entitats pancatalanistes, en televisions públiques autonòmiques innecessàries —IB3 mos costa més de 42 millons d’euros an es balears— o en pujar-se es sous. I si no, que ho demanin a s’equip de govern de s’Ajuntament de Ciutadella (PSM, PSOE i Podemos) que ha augmentat sa despesa en sous polítics en un 75 per cent (137.000 euros més a s’any). ¿Per açò pagam tants d’imposts, senyories polítiques «progressistes»?