Joan F. López Casasnovas05/09/19 0:26
TW

Queda poc perquè es publiqui la sentència del Suprem sobre els presos polítics catalans (no canviar l’ordre dels adjectius, s.u.p.). Hi ha qui, confiant en la justícia espanyola a desgrat d’acceptar la injustícia de dos anys de presó ‘preventiva’, encara espera equanimitat d’aquest tribunal, davall el paraigua del Consejo General del Poder Judicial. Carlos Lesmes n’és el president -també presideix el T. Suprem- i el seu mandat i el de tots els seus membres va expirar el 5 de desembre de l’any passat; tanmateix, en aquests 270 dies d’interinitat ha col·locat una quarantena de jutges ‘afins’. És objectable que un CGPJ caducat decidesqui sobre el futur dels principals òrgans de govern de la justícia. Dels 21 magistrats que integren el CGPJ, només un ha denunciat l’abús de Lesmes. És Concepción Sáez, única integrant a proposta d’IU i no del PP ni del PSOE. Dins el món de l’advocacia, les associacions Francisco de Vitoria i Jutgesses i Jutges per la Democràcia estan impugnant aquests nomenaments, mentre que l’Associació Professional de la Magistratura –la més dretana i majoritària- dona suport al caducat Lesmes.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

En aquestes circumstàncies, i vist com van anar les sessions del cas 1-O al Suprem, què es pot esperar de l’afinador Marchena i els seus col·legues togats?

Poc varia la democràcia respecte al franquisme, si més no en aquest àmbit judicial. Ho expressaven l’octubre del 2018 diversos juristes reflexionant sobre drets, convidats per l’associació Observadors per la Democràcia: l’Audiència Nacional és hereva del Tribunal de Orden Público; la llei d’amnistia, en boca del penalista Gil Matamala, instaurà «una fal·làcia d’equilibris, ja que els hàbits repressors es consolidaven», i la llei antiterrorista inaugurà un espai de legalitat d’excepció. Aquesta legislació del PP i del PSOE, amb el suport de CiU, l’any 1996 operava en un laboratori de repressió al País Basc i vint anys més tard actua en la causa general catalana. Recordaven els advocats que «la conquesta de drets i llibertats mai no és definitiva i ara està en plena regressió». En aquella jornada, l’advocat Mateu Seguí denuncià la situació dels 12.000 presos preventius que hi ha a Espanya. Per aquelles mateixes dates, el catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc, Daniel Innerarity, advertia («La Vanguardia», 26/X/2018) que la democràcia ha de témer més els seus falsos amics que els seus vertaders enemics, sia dit per als que fien solucionar els problemes polítics per la via judicial. Per suposat, afinada.