Pensava que l’ètica i la reputació eren els darrers refugis que ens queden a l’espècie humana per intentar salvar una mica aquest planeta, més enllà del seu escalfament. Avui dia s’han convertit en valors indispensables entre tanta boira de la confusió i ens permeten poder mesurar l’admiració, el respecte, la confiança, la bona impressió o l’estima que tenim cap a una marca.
Però una d’aquestes companyies que formaven part d’aquests rànquings d’empreses amb compromís social era precisament Thomas Cook (rankingthebrands.com). Tot i que la seva fallida era el final d’una pel·lícula ja coneguda des de com a mínim el mes de maig, quan es va saber que la companyia havia multiplicat per sis les seves pèrdues i tenia dificultats per finançar-se al juliol quan els bancs no acceptaven els seus pagarés, s’ha esperat a declarar-se en fallida que arribés finals de setembre. De manera encara més sinistra, fonts del sector em comenten que els directius d’aquesta companyia s’havien repartit bonus en els darrers exercicis, una informació que el diari «El País» recollia ahir a les seves pàgines i que ha motivat l’inici d’una investigació de les autoritats financeres del Regne Unit a aquest gegant del turisme, per aquesta mala praxi enmig dels mals resultats però també, a les auditores que exercien el control dels números. Ara el mal ja està fet, Menorca en pateix les conseqüències i estem tots amb l’ai al cor per com acabi tot.
