Vèncer una persistent i clara ignorància és el ferm propòsit que molts ens hem fet nombroses vegades durant la vida. Quasi tantes com hem intentat deixar de fumar, emmagrir, fer esport, arranjar el calaix de les fotos o prosseguir uns abandonats estudis de francès o d’anglès.
Avui, amic meu, és més necessari que mai tenir una bona i acurada informació sobre molts aspectes de la vida, informació sobre la qual s’aixecarà l’edifici de les nostres opinions i criteris personals, que, essencials sempre, serviran després per fixar el rumb de la nostra vida, els nostres propis objectius. Si no tenim opinió personal, qualcú, no sempre honest, ens vendrà la seva...
Una frase demolidora de Jorge Wagensberg: «el major descobriment de la ciència ha estat la ignorància». Seguim, idò, en la lluita constant contra la manca de coneixements, i no es tracta, no pateixis, de saber o aprofundir en temes de gran nivell com podria ser la robòtica i el seu futur, la filosofia oriental, la bioquímica aplicada o els forats negres. No, no es tracta d’això. Tot és molt més senzill: es tracta de coses petites que ens puguin servir en la nostra breu vida civil.
La primera premissa per guanyar la batalla contra la ignorància -la meva també, és clar- és deixar-se de timideses i fer preguntes, demanar obertament allò que no sabem. Recorda el que deien els antics: preguntant arribaràs a Roma. Demanar, preguntar, el que no sabem, en pots estar segur, no és cap vergonya: és mostra d’intel·ligència, és manifestar la ferma voluntat de seguir millorant com a persones.
Posant en pràctica aquesta darrera afirmació i comptant amb la generosa hospitalitat del Menorca, aprofitaré per fer jo mateix unes preguntes, a les quals esper, amb l’ajut dels meus hipotètics lectors, trobar resposta.
Primera. Qualcú em sabria dir quin és el motiu per què a tots els anuncis de rellotges, aquests marquen les deu i deu...? És una raó simplement estètica o respon a un estudi basat en rigorosos estudis del màrqueting més modern? Resulta curiós que tots els grans o petits fabricants de rellotges -la majoria, òbviament, suïssos- s’hagin posat d’acord en aquest detall malgrat la clara competència i les seves ben distintes estratègies comercials.
Més preguntes. Heu mirat mai els llibres a les prestatgeries d’una biblioteca o a una llibreria...? El resultat és que quasi sempre acabes amb mal de cap i de coll en intentar llegir el que diuen els seus lloms. Uns estan escrits de dalt a baix i altres, al contrari, de baix per amunt cosa que obliga a un constant moviment de vèrtebres i músculs. Com és possible, penses, que els editors no hagin arribat a un pacte i tots publiquin els títols i els noms dels autors en la mateixa direcció...? T’imagines que aquest fet no vol dir res, que no té cap significat i que és una simple, arbitrària i lliure decisió de cada editor.
Nova pregunta. Qui és el responsable final dels interiors d’un hotel, l’arquitecte, un decorador...? La pregunta té a veure, amic meu, amb la ubicació en els banys de l’imprescindible paper higiènic. Havent hagut de viatjar pel món, m’he trobat fent autèntics exercicis gimnàstics per arribar-hi. Ni els més animosos practicants de ioga són capaços dels estiraments i contorsions que a vegades es necessiten per caçar una simple tira de paper. M’agradaria molt veure la cara que posa el suposat instal·lador fent ell aquests nombres de circ.
La darrera i segurament la més nímia de totes aquestes preguntes. Preparen eleccions: quan, es pot saber, els partits polítics d’aquest país decidiran a la fi reformar l’encara vigent i obsoleta Llei electoral, totalment desfasada i amortitzada...?
S’agrairan respostes. Vull vèncer la meva ignorància. Mai és tard. No ho trobes...?
