El hashtag #menorcaexisteix s’utilitza esporàdicament a Twitter. La plataforma Teruel Existe, episodi simpàtic de la tragicomèdia del 10-N, és prèvia a Twitter. Acumula vint anys de reivindicacions, centrades darrerament en la despoblació. Ara, com a partit, tindrà veu al Congrés i al Senat. Menorca, per la seva banda, s’ha quedat sense representant al Congrés pel fet d’estar despoblada respecte a Eivissa i Mallorca. Pesa manco i els seus paus morlàs i maites torrents ocupen el tercer lloc a les llistes. Cap partit a Balears hi ha arribat. Menorca, al Congrés, no existeix.
L’experiència del 75 per cent, millora de paternitat canària, demostra que per aconseguir coses per a un territori s’ha de tenir vot propi al Congrés. I un vot autònom, perquè fins ara els diputats menorquins de partits d’àmbit estatal han aixecat la mà igual que els seus companys de Candeleda. Per tant, l’absència de menorquins al Congrés és una mala notícia, sí, però en realitat no tanta a efectes pràctics.
Es podria esmenar açò? Complicat. La circumscripció per al Congrés és provincial, i a Balears mai no hem sabut unificar reivindicacions i menys articular-les amb una única plataforma reivindicativa. De fet, el sentiment balear és una mica artificial, forçat. Entre l’oferta política autòctona, trobam la coalició conjuntural de formacions nacionalistes d’esquerres que inclou Més per Menorca. La fórmula no funciona, no hi arriba. Estan més per altres coses més domèstiques, i no tenen una idea força que estiri, ni una transversalitat social com Teruel Existe. Estan massa definits ideològicament, sobretot per la seva identificació amb el sobiranisme català. Altres partits regionalistes instal·lats en les indefinicions del centre i l’àmbit balear tampoc han aconseguit fer fortuna, ni fer-hi prop.
Una aventura existencial a la menorquina, només de l’Illa, necessitaria, per obtenir un escó al Congrés, que la votessin gairebé totes les 39.531 persones que diumenge passat van anar a les urnes. Haurem de seguir piulant.
