Aprofitar els edificis emblemàtics en desús per a noves infraestructures, sobretot educatives, és una aposta dels partits d’esquerres que està trobant alguns problemes per desenvolupar-se. En part, és així perquè no es pensa quin espai seria l’idoni per acollir una funció pendent d’ubicar, sinó que es disposa d’un edifici a recuperar i s’hi encaixa allà aquesta funció pendent d’ubicar, intentant resoldre pel camí els entrebancs que van sorgint.
La reconversió de la Sala Augusta en Conservatori ja ha trobat reticències i obstacles. Santiago pinta millor, de moment. Ara es qüestiona que un quarter des Castell es dediqui a un centre integrat d’FP. Algú ha tingut massa pressa per resoldre la incògnita del futur d’aquests mediàtics edificis, atès que avui només hi ha un anunci. No hi haurà projecte ni obres demà passat. Ànsia viva.
Els instituts tenen motius per aixecar la veu, per la forma i pel fons. En la forma, el diàleg s’ha convertit en alguns assumptes en un tràmit feixuc per a l’administració, que es veu en la necessitat estètica d’explicar les iniciatives però no escolta. Perquè el que sent no li agrada i perquè ja ho té clar. Anunciar consens i després, en manco d’un trimestre, prendre una decisió, sense cap més conversa, és una falta de respecte o un excés de confiança. En el fons, no sembla lògic desplaçar alumnes d’ESO des Castell a Maó, per desplaçar al mateix temps centenars d’alumnes d’FP de Maó as Castell, i al centre del poble! L’omnipresent sostenibilitat salta pels aires. La proposta del centre d’FP al ‘Calbó’ seria un estímul revitalitzador per a aquest centre, ja ben equipat, i la conversió de Bintaufa en un pool de l’FP, amb el Centre del Mar al costat.
Reciclar edificis pot ser bona idea en uns casos, però no en altres. El temps, els resultats i les factures determinaran uns i altres. Però d’entrada, el risc evident és que l’aposta per una segona vida d’algunes relíquies urbanes passi per davant de la funcionalitat dels projectes, que una cosa perjudiqui l’altra. I no precisament per estalviar temps i diners.
