En els darrers anys, anam veient com es compren propietats en sòl rústic i grans cases urbanes per part de gent que ve de fora. En molts casos, es tracta de persones amb un alt poder adquisitiu, que hagueren pogut escollir qualsevol altra banda al món però que han optat per aquesta illa. L’encaix cultural d’aquests nous residents necessita també el seu temps per a poder valorar els efectes reals de la nova convivència.
La gent que està acostumada a invertir en diferents negocis, busca oportunitats on posar els seus diners. A Menorca, han trobat un patrimoni en desús. Efectivament, les grans cases dels centres històrics o bona part dels edificis agraris de la darrera meitat del segle anterior, havien entrat en procés de runa. Recuperar-ho per a muntar-hi una activitat econòmica, pot resultar una aposta a la vegada creativa i atractiva.
Com era d’esperar, no hi han faltat aquells que buscaven únicament especular amb les propietats. Són els que saben fer un discurs amable per mirar de trobar facilitats en les tramitacions i que, una vegada aconseguides les llicències corresponents, venen la propietat a un tercer. No posen en marxa cap altre negoci que el de la compra i la venda. Són la continuïtat dels especuladors que van aparèixer als anys seixanta. Però són els menys.
La majoria volen fer ús de la creativitat que permet la rehabilitació, amb inversions d’allotjaments turístics en rústic que necessitaran anys per a recuperar-se, tot i que s’apliquen sobre uns béns immobles que també es revaloritzen. Encara és prest per saber si generaran un turisme diferenciat. En tot cas, la inversió s’acompanya obligatòriament de la posada en marxa d’activitats agràries que estan diversificant un sector encara atrapat pel monocultiu de la llet industrial.
El procés, intermediat generalment per tècnics i assessors, té episodis de confluència i de tibantor. Pel camí, molts descobreixen que l’estima al territori és una de les característiques de l’Illa. Aquí prest s’escampa la veu si unes excavadores fan destrossa sense autorització. És complicat alçar edificis en sòl rústic sense que qualcú ho adverteixi. A Menorca s’han fet els deures després d’haver comprovat com la manca de regulació podia desfer tot el litoral i colonitzar l’interior sense fre ni límits.
La paradoxa és que això, que sovint es presenta com un entrebanc, sol estar a la base del motiu que aquesta gent hagi escollit Menorca. Si volien fer operacions urbanístiques sense gaire control, podien trobar altres llocs més fàcils. La major part dels nous inversors han vingut aquí perquè, a més del potencial rehabilitador descrit, s’han enamorat de l’Illa en el seu conjunt. De la suma de la natura i la cultura que aquesta porció de terra desprèn.
La natura va venir amb el planeta. La geologia vermella i negre del litoral del nord, les platges d’arena blanca del sud, l’energia fascinant de la tramuntana contra els penyals, les boires màgiques que difuminen les albades o les postes de sol amb cels inabastablesº, són part de l’herència natural de l’Illa.
D’altres són fruit de la feina humana. Anar per les carreteres menorquines i veure passar el permanent mosaic de cultius i vegetació silvestre orquestrades per la valuosa trama de paret seca feta pedra a pedra, és petjada cultural. També ho és allò que no hi ha. Malgrat ser una illa turística, no s’hi veuen moltes cases al camp perquè s’ha treballat per frenar les parcel·lacions en sòl rústic que es van iniciar als anys vuitanta.
Encara gaudim del vol majestuós de miloques i milans, perquè es combaten els motius del seu declivi. Les voreres de les carreteres estan plagades de flors en primavera perquè es va aconseguir eliminar la fumigació amb herbicides. Les tortugues caminen entre estepes perquè es va clausurar l’exportació clandestina de milers d’exemplars anuals. Menorca és Reserva de Biosfera perquè s’ha fet un treball col·lectiu extens.
Els valors ambientals són com l’autoritat. És complicat fer-los créixer i és molt fàcil perdre’ls. Europa ha perdut un 60 % dels ocells que vivien en els àmbits agraris en els darrers 40 anys. També ha perdut un 75 % dels insectes voladors. Encara no hem revertit aquestes tendències que poden col·lapsar el funcionament de la natura, de manera que s’ha de fer feina i sumar-hi més intel·ligència.
Menorca disposa així mateix d’una xarxa associativa molt consistent i registra una activitat cultural trepidant. Aspectes que obren l’esperança a saber menar la nau cap els ports que mereixen la pena, amb tota aquella gent de bona voluntat que s’hi vulgui embarcar. Bon any nou.
