Una de les accions més fascinants que es fa de manera regular i obligatòria als ports quan entra o surt un vaixell és l’accés, la pujada i la posterior davallada del pilot a la nau hoste. És una maniobra arriscada que causa poca expectació entre els passatgers –el dia set de gener a les onze del matí de 2020 només som dos observant-la des d’estribord–, a pesar que reuneix totes les qualitats contemporànies de l’espectacle: destresa, necessitat, perill, agilitat, coordinació, saviesa, coneixement.
El pràctic o pilot és l’encarregat de guiar una nau en marxa quan surt o quan entra del port. El seu coneixement local el fa ser més pràctic en aquell entorn concret que no pas el capità que guiarà la nau la resta del viatge. Idò bé. El pilot o pràctic entra dins el vaixell des de la passarel·la del mateix port quan la nau ha de salpar i pilota la nau fins que és a la desembocadura o fora del port. El pràctic només és un assessor puntual. Legalment el capità continua al comandament de la nau. El pràctic ha de conèixer la geografia, els obstacles del port com ara restes d’un naufragi i esculls, els corrents o el ritme de plenamar i baixamar. A les nostres costes, ja hi ha antecedents de legislació des del segle XIII. Amb l’augment del tonatge dels vaixells i amb les noves i sofisticades tecnologies els pràctics o pilots s’han convertit en actors cada vegada més imprescindibles a pesar de l’antiguitat i el primitivisme del seu ofici. Durant les maniobres de salpar és la davallada del vaixell hoste la maniobra perillosa i plena d’espectacularitat. La llanxa que l’ha de retornar a port s’ha d’apropar fins a besar amb babord l’estribord de la nau que avança impertorbable cap a l’horitzó com si fos una balena i el bot una rèmora nedant en una perfecta i harmònica simbiosi. Des del vaixell despleguen una escala de pràctic –aquest és el seu nom tècnic com podré comprovar després d’estudiar un gran panel protegit amb un cristall a l’interior del qual hi ha miniatures dels ormeigs d’un vaixell–, i el pilot davalla per aquella mena d’escala de gat o d’aire fins a la llanxa conduïda per un mariner expert. Quan el vaixell ha d’atracar la maniobra és inversa. La llanxa s’apropa a l’enorme ferri fins aferrar-se a estribord de la nau hoste on hi ha una porta des de la qual es desplega l’escala del pràctic. El pilot escalarà fins a la nau i, d’allà, transitarà fins a la sala de navegació on l’espera el capità. Accedir al vaixell es complica quan hi ha mala mar degut a la diferència de volum entre la llanxa i la nau hoste i la velocitat mantinguda i constant de les dues diferents embarcacions. Sospit que no existeix la vocació de pràctic o de pilot. El veritable mariner és mogut per la veritable ànsia de navegació i de descoberta de nous indrets. En canvi, el pràctic o pilot sempre torna a port després d’haver efectuat aquesta valuosa i imprescindible tasca tècnica.
El trajecte entre l’illa i el continent, entre Menorca i Barcelona, entre el port de Maó i la ciutat comtal durarà més de vuit hores aquesta vegada. Sortim a les onze sense cap minut de retard, fa bona mar –he pensat en les seques o minves de gener–, i arribarem a Barcelona, on serem rebuts pel pràctic del port que ens guiarà fins al moll corresponent, a les vuit de la tarda. Per tant, hem tingut temps per fer moltes coses. Dur es ca a les infames gàbies, dinar al restaurant de bord, mirar els panels dels ormeigs navals, escriure amb el meu bolígraf Pilot de punta fina les meves impressions del viatge al dietari i veure a la televisió –en concret a La Sexta–, el debat d’investidura. Som una dotzena mirant la televisió amb atenció a la cafeteria. En el moment de la votació es fa un silenci ritual. La presidenta del Congrés va cantant els vots dels diputats de manera hipnòtica. Si sabem el resultat final per què tanta emoció continguda? Els humans sempre estem previnguts contra la catàstrofe. Quan viatjam en avió o en vaixell aquesta percepció de la tragèdia quotidiana ens acompanya durant tot el trajecte.
Pedro Sánchez acaba sent elegit president del govern espanyol com estava previst. No obstant açò la seva elecció provoca les llàgrimes de Pablo Iglesias. La política com a espectacle. Cap passatger no aplaudeix ni fa cap comentari en veu alta. Ens alçam i intentam matar el temps que resta o disfrutar del viatge. Els meus lectors habituals ja coneixeu la meva opinió sobre Pedro Sánchez. Serà un bon pilot? Durà Espanya a bon port o l’estavellarà contra les roques? A la mar impera el silenci. Per tant, els lladrucs dels diputats del Partit Popular i de VOX contrasten amb aquesta màxima marítima. També ens indiquen que hi haurà mala maror durant tota la legislatura. A diferència de la majoria de països democràtics d’occident, on aquesta forma de govern és molt comuna, per primera vegada en la història hi haurà a Espanya un govern de coalició. Un gran avenç. Una gran fita aconseguida. I aquí deix caure la meva reflexió plena de controvèrsia i contradiccions. Els independentistes estan salvant la democràcia a Espanya. Error? Ingenuïtat? O intel·ligència estratègica extraordinària? Si l’objectiu final és la independència, serà més factible aconseguir-la en una democràcia consolidada o en un Estat actual sense divisió de poders com ha quedat demostrat una vegada més amb la decisió de la JEC ratificada pel Tribunal Suprem pel que fa a la immunitat d’Oriol Junqueras dictaminada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Preguntes i més preguntes. I una interpel·lació final: tenen els independentistes un bon pilot? La paraula pilot prové de l’italià piloto amb el mateix significat que en català. Existeix la dita «Molts pilots perden un barco»: significa que no va ben governat un poble o una empresa si són molts els qui comanden. Bon inici d’any.
