La setmana passada, «Es Diari» publicava un article de Joan F. López Casasnovas (Ai, dels vençuts! (Vae victis!) on mos deixava unes interessants reflexions. Sa principal, que sa història l’escriuen es vencedors. En aquest sentit, parla de com es cronista Ramon Muntaner exagerà —i no poc— ses gestes de sa reconquista de Menorca per part de ses tropes cristianes d’Alfons III. Muntaner venta fort parlant de 40.000 menorquins venuts com a esclaus, quan es professor ciutadellenc Jaume Sastre ha quantificat sa sortida de només set-cents setanta-vuit esclaus entre es 31 de gener i es 5 de març de 1287.
D’altres articles també s’han publicat, com-alre-no, més xerequets que es del sr. López Casasnovas. N’hi ha qui s’ho juguen tot a una carta, més per ideologia que per raonament històric, i es foten de peus de bolla. Són ets historiadors qui van de científics però encara es creuen que es llinatges certifiquen amb tota seguretat sa procedència d’un individu. Error de primer de carrera.
Fernando Martí i Camps posa damunt sa taula a «Iniciació a la història de Menorca» que: «Els vençuts que van romandre a Menorca, o es van extingir o es mesclaren amb la població cristiana prenent llinatges catalans, ja que a la nostra illa, contràriament a altres llocs —entre ells Mallorca— no se conserva cap llinatge àrab». Onofre Vaquer deixa clar que «sol pel llinatge no podem saber l’origen d’una família. La majoria de llinatges de Mallorca, són catalans, però el llinatge es pot haver donat a un esclau quan s’allibera o a un jueu quan es batia. A més, gent que porta un mateix llinatge por tenir procedències molt diverses».
Sa majoria de musulmans balears es convertirien an es cristianisme, sa religió des seus antepassats, en es segle XIII. Ses fonts parlen d’ells com es baptizati, segons explicà es catedràtic de sa UIB, Álvaro Santamaría: «Tras la conquista sobreviven en Mallorca musulmanes libres y musulmanes cautivos cuya permanencia se considera conveniente y necesaria para promover la recuperación económica tras el duro trauma de la conquista». Es Tractat de Capdepera de 1231 estableix que es musulmans menorquins que lliurement s’establesquin a Mallorca disfrutaran des furs des sarraïns de Mallorca. Diu Santamaría que «el proceso de conversión tanto de los musulmanes libres como de los musulmanes cautivos se realizó con cierta fluidez y, al parecer, sin presiones ambientales hostiles».
Açò dóna sentit a ses paraules de Maria Lluïsa Serra a Historia de Menorca: «La despoblación total de Menorca (…) suscita un problema en relación con la toponímia rural de la isla, en la cual ha quedado como nota característica la persistencia de nombres árabes (….) necesariamente hubo de quedar un número suficiente de antiguos habitantes que trasmitiera a los que llegaban para establecerse en Menorca la denominación de sus tierras, que permanece hasta hoy, de manera que no todos los esclavos vendidos los primeros días en la Isla debieron ser trasladados fuera de ella».
Més enllà de suposades conspiracions espanyolistes que veuen certs llicenciats en història que entre i entre guaiten en aquest diari, es menorquins podem estar ben orgullosos des catalans i occitans que devien venir a Menorca en es segle XIII. Però per molta devoció que professem cap a Catalunya i es catalans, sa realitat és caparruda i mos recorda que Alfons III només va ser rei de Menorca quatre anys (1287-1291), i que s’origen de sa majoria de menorquins el trobam després dets assalts turcs de 1535 a Mahó i de 1558 a Ciutadella, on Menorca va perdre es 70 per cent de sa seua població i seria repoblada per mallorquins en es segle XVI i posteriors.
Com diu Font Rosselló, d’ençà que ses ciències socials ocupen es lloc de ses Humanitats, certs historiadors aprofiten per disfrassar ses seues opinions com a veritats absolutes davant s’opinió pública en nom de sa ciència. I de pas, desprestigien sa des qui no pensen com ells catalogant-les «d’acientífiques». Sa majoria de menorquins no mos deixam enganar per quatre botafumeiros disfrassats de científics. Estimam Menorca perquè a diferència d’ells, estam orgullosos de tota sa nostra història, sense manipulacions ni tergiversacions polítiques.
