El famós judici de Salomó, el rei d’Israel que ha d’escatir de quina de les mares és el nadó que totes dues reclamen, és un dels episodis bíblics més bells, intensos, exemplars i enginyosos de totes les històries que surten a l’Antic i al Nou Testament. La història és coneguda per tothom. Dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant ell. Vivien juntes i havien tingut un fill cadascuna amb pocs dies de diferència. Un dels dos nadons havia mort ofegat pel pes de la mare mentre dormien. Aquesta havia agafat el petit cadàver, l’havia posat al costat de l’altra dona i s’havia apoderat del nadó viu. La mare biològica i la mare desafortunada en reclamaven la maternitat. Cansat de sentir-les discutir, el rei va ordenar que li portessin l’espasa i que partissin per la meitat el nadó viu i que en donessin la meitat a una i la meitat a l’altra. El «Primer Llibre dels Reis» ho conta meravellosament bé: «A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei: -No, senyor meu! Donau-li viva la criatura, no la mateu! En canvi, l’altra deia: -Ni per tu ni per a tu ni per a mi: que la parteixin! Llavors el rei va sentenciar: -Donau la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la mare! Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia.»
Hi ha d’altres maneres de resoldre conflictes i d’impartir justícia que la mostrada pel rei Salomó i que ha quedat fixada en el nostre subconscient col·lectiu gràcies a l’expressió «una decisió salomònica» o que ha estat reproduïda per dramaturgs de gran talla com ara Bertolt Brecht a la magnífica obra «El cercle de guix caucasià». I, aquesta manera d’obrar, ha quedada instal·lada igualment en el nostre inconscient general en una altra potent imatge en la qual també té protagonisme l’espasa: el nus gordià.
El carro del rei Gòrdion duu un nus tan complicat que ningú el pot desfer. Un oracle ha promès l’imperi d’Orient a qui ho aconsegueixi. D’un sol cop d’espasa, Alexandre Magne talla el nus. Es fa amo d’una part d’Àsia; però a l’instant la perd. Lliçó amb moralina: tallar no és resoldre; aquest és l’exemple de les solucions aparents o efímeres. La voluntat d’un resultat immediat preval per damunt la saviesa, que cerca un resultat durador.
En aquest punt, una pregunta que ens projecta una altra vegada al temps contemporani. L’estat espanyol com ha actuat pel que fa a l’anomenat procés català? Com el rei Salomó? O com a Alexandre Magne?
Segons la meva modesta opinió, l’estat espanyol ha optat per tallar amb l’espasa el nus gordià, ha optat pel model aportat per Alexandre Magne en tost decantar-se per l’opció sàvia i bíblica del rei Salomó.
Ja no hi queda res del vastíssim imperi d’Alexandre Magne. En canvi, el rei Salomó és un model de justícia universal i és venerat per la religió jueva i per totes les ramificacions teològiques d’arrel cristiana. A la manera del rei Salomó els conflictes es resolen en el temps. A la manera d’Alexandre Magne els conflictes s’allarguen en el temps i no troben mai la seva resolució. La manera d’actuar d’Alexandre Magne és ideal per crear un imperi i és nefasta per conservar els territoris conquerits. La manera d’obrar del rei Salomó és, com he dit, un model de justícia i de governació. Crec que els reis, els governants en general, s’han de guanyar el respecte dels seus governats, dels seus súbdits, dels seus ciutadans. No és una qualitat que s’adquireix amb el càrrec, amb la transmissió de la sang. T’has d’esforçar, has de crear empaties, has de connectar emocionalment i has de guanyar-te el respecte de la població.
Aquesta manera d’actuar no forma part de la tradició espanyola. Des de l’antiguitat, si més no des dels Reis Catòlics (quina incongruència: ser catòlic i fer cas omís als ensenyaments de la Bíblia!). Tanto monta, abreviació de tanto monta cortar como desatar, va ser una frase feta servir com a mot heràldic pel rei catòlic Ferran II d’Aragó. Aquesta frase apareix en nombrosos edificis construïts durant el seu regnat que es va estendre a finals del segle XV a finals del segle XVI. La propaganda franquista i espanyolista va tergiversar la frase que feia referència al nus gordià quan es va traslladar al castellà en la dita Tanto monta monta tanto Isabel como Fernando. La manipulació lingüística és tan burda (com si monta signifiqués manda) que fa vergonya aliena. Cadascú amb la seva fe.
Substituïu la porra per l’espasa i tindreu la manera de com va resoldre l’Estat espanyol el nus gordià plantejat pels votants independentistes i sobiranistes del dia 1 d’octubre.
Substituïu el reny i l’amenaça per l’espasa i tindreu la resposta de com va resoldre el rei d’Espanya el nus gordià plantejat pels votants independentistes i sobiranistes el dia 3 d’octubre.
Era demanar molt que l’Estat espanyol es comportés com el rei Salomó. Era demanar molt que el rei d’Espanya es comportés com el rei Salomó. També era demanar molt a l’Estat espanyol i al rei d’Espanya comportar-se com Alexandre Magne. Més aviat tots dos poders s’han comportat, i se segueixen comportant, com la mare no biològica del famós judici de Salomó que accepta partir en dos la criatura viva. Espanya desapareixerà com a estat però abans s’endurà per endavant Catalunya. A no ser que, per les Espanyes, aparegui un improbable rei Salomó. I, aquest, no crec que sigui Pedro Sánchez.
