Un desafortunat tuit de l’empresari Martin Varsavsky sobre la llengua als col·legis de Menorca va derivar en una conversa en què, com tot a les xarxes socials, es podia trobar alguna cosa interessant entre un munt de fems. Varsavsky exposava que està demostrat que els fillets amb domini ple de l’anglès acaben guanyant més diners com a adults. A risc de semblar ara un neohippy power flower, m’agradaria saber si existeix algun estudi sobre si els fillets amb un ple domini de l’anglès acaben sent també més feliços, simpàtics o simplement bones persones.
La reflexió de Varsavsky parteix d’una concepció economicista, perversa, estesa i utilitària de l’educació dels fillets, que entén el seu aprenentatge només com un camí per acabar exercint un ofici ben remunerat. Deixar-ho tot en mans d’ofertes, demandes, capacitats, beneficis i dividends és una tendència perillosa que condueix al desequilibri.
Canviant d’àmbit, ja hem vist que l’aplicació de criteris només econòmics ha derivat en una crisi majúscula en el sector agrari, o que l’especulació amb l’habitatge ha convertit el mercat immobiliari en un paradís per a la rendibilitat d’inversors i en un infern per a treballadors que, per efecte de la mateixa lògica econòmica, tenen sous reduïts i poc estables.
La correcció de les perversions de la lògica econòmica necessita la intervenció de l’Administració pública, que ha d’establir condicions que reforcin la capacitat negociadora de la gent del camp i, com ha fet ara el Govern balear (bé està que almanco ho intenti), intervenir en el mercat de l’habitatge perquè torni a paràmetres suportables socialment.
Perquè la lògica econòmica sembla que s’aplica només contra el pobre currant. Avui és 29-F, afegitó quadriennal ple d’anècdotes curioses. Però entre hi hi i ha ha, enguany tenim un dia laboral més amb, segons el tipus de contracte, el mateix salari i les mateixes vacances que qualsevol altre any. Una petita estafa periòdica que vulnera la lògica econòmica, en anglès i en català.
