Joan F. López Casasnovas19/03/20 0:53
TW

«Humana cosa és tenir compassió dels afligits i, si així a tota persona li escau, molt més a aquell que ha reclamat i obtingut confort d’altri quan l’havia de menester; i de tots els que s’han sentit necessitats i els ha estat car, jo en sóc un».Aquest un és Giovanni Boccaccio (1313-1375) i d’aquesta manera comença el «Decameró»: cent ‘novel·letes’ contades durant deu dies, deu perhom, per set donzelles i tres donzells, que s’entretenen reclosos a una vil·la als afores de Florència fugint de la pesta negra, que delmava Europa a mitjans del segle XIV. «Ja havien arribat els anys de la fructífera Encarnació del Fill de Déu al número 1348, quan a l’egrègia ciutat de Florència, nobilíssima més que cap altra ciutat itàlica, va estendre’s la mortífera pestilència, la qual, o per obra dels cossos superiors o a causa de les nostres obres iniqües, per justa ira de Déu per la nostra correcció enviada sobre els mortals, començada uns quants anys abans a les terres orientals (...), sinó estenent-se de l’un a l’altre, cap a Occident per desgràcia s’havia estès».

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Tal vegada sí que el mal, en primer com ara, venia d’orient; però el problema del seu origen no podia atribuir-se llavors als interessos del complex econòmic i militar i a la no menys poderosa indústria farmacèutica. El cas és que, confinats al camp de la bella Toscana, la literatura esdevenia per a aquell grapat de privilegiats, una font salvífica de distracció. I quin esbargiment! Frares lascius, malmonjades, marits cornuts i mullers enganadores, brètols i aprofitats, temàtica de sal gruixada i moral equívoca... Una literatura burgesa, realista i misògina, que deixava enrere el medievalisme teològic i feudal de la mà del capitalisme incipient. Sexe també i vitalisme enmig del temporal de mort. Eros i Thànatos.

No es tracta d’equiparar el Covid19 a la pesta bubònica ni tan sols a la descrita a Orà per Camus en la seva famosa novel·la; emperò que la nostra societat vertiginosa i globalitzada hagi de posar peu al fre és greu. Confiats, quin remei!, en el confinament, fora bo que l’estat d’alarma obligàs a reflexionar sobre tantes coses que, potser, ni ens qüestionàvem. O no prou. Com el valor de la sanitat pública, la feblesa estructural d’una Unió Europea on els Estats malden d’imposar fronteres en detriment dels valors humans i del bé comú, etc. Ah, i una oportunitat magnífica per tornar als clàssics universals. Com el «Decameró».