Mentre molta gent surt a les 20h a aplaudir als treballadors sanitaris (i altres) que estan en primera línia lluitant contra el virus, convindria extreure lliçons, per quan tot passi, poder millorar el que tenim i reflexionar sobre què no podem repetir.
Els set anys de retallades del PP, aixi com les privatitzacions impulsades fa molts anys pel PSOE primer i PP després estan afectant molt negativament a l'hora de poder fer front a la pandèmia. Però també les polítiques de reducció de personal en el sector públic en els darrers 23 anys.
Espanya és el tercer país de la Unió Europea (UE) amb una plantilla més envellida, en el sector públic, on el 43% tenen més de 50 anys, sent especialment dramàtica la situació a la Seguretat Social, on aquest percentatge arriba al 76'3%, però és un fet que amb més o manco mesura, afecta a tot el sector públic (administració local, autonòmica, AGE, empreses públiques etc) i a totes les comunitats autònomes. Un dels motius d'aquesta situació és la no convocatòria de places fixes, limitades des de 1997 (gràcies al ex President Aznar i posteriors Presidents) fins ara, a les diferents lleis de PGE de cada any, on es publica l'Oferta d'Ocupació Pública (OOP), amb l'excepció dels dos darrers anys, i açò tindrà una conseqüència greu a mig plaç, i és que més del 50% dels actuals servidors públics es jubilaran en poc més de 10 anys. Necessitem per tant reconduïr 23 anys de retallades en l'OOP i augmentar de manera significativa la oferta de places de metges, infermeres, bombers, policies, i personal de les diferents administracions.
Una segona qüestió, que sol ser molt recurrent és fer referència al percentatge de treballadors públics als nostres ajuntaments, Consell Insular, administració autonòmica , estatal, empreses sector públic etc, intentant convèncer a l'opinió pública de que n'hi ha molts, si a més es treuen els percentatges que destinen aquestes administracions als sous dels treballadors públics, es crea una sensació de que dediquem molts recursos al seu manteniment. Es tindria que tenir en consideració, que dues de les competències més importants i que necessiten més gent, com poden ser el sector de l'educació i el sanitari, estan transferides a les CC.AA. , amb la despesa de personal corresponent. Però la realitat és que Espanya està entre els cinc països amb un percentatge més baix de treballadors públics, de la UE, i dins Espanya, curiosament les comunitats amb menys funcionaris, són Catalunya, País Valencià i les Illes Balears (som tercers per la cua). Segona conclusió a Balears, esteim molt enrera i ens faltaría una quantitat de treballadors públics elevada per arribar a comparar-nos tant a la mitjana europea i molt més encara si volguessim un model social similar als països d'Europa que tenen un major estat del benestar.
Les retallades estan passant factura, segons Eurostat, la despesa sanitària va passar del 6'8% del PIB l'any 2009 al 6 % el 2018, i segons l'informe anual d'estatístiques sanitàries 2018, publicat per la OMS el número de metges era de 39 en el 2018, baixant tretze punts des de 2012, quan erem el setè país amb més metges i ara som el 20è (en el 2009 teniem 47 metges per cada 10.000 habitants) en infermería vam baixar 8 punts.
Espanya a més dedica menys percentatge del PIB a despesa sanitària, que la mitjana de la UE, per tant té recursos per créixer en aquest sector però també passa el mateix en el conjunt del sector públic.
No sobren, per tant, ni personal sanitari, ni policies, ni bombers o personal a les residències de gent gran depenents de les administracions locals , autonòmiques i estatal, al contrari, ens falta molta gent i la necessitem ja, perquè en vuit anys perdrem boni bé la meitat dels que ara tenim.
