02/04/20 0:15
TW

Les paraules no sempre signifiquen allò que designaven en el començament. L’etimologia cercarà l’origen dels mots; però la semàntica és una altra disciplina lingüística. Així, si els catalanoparlants fem ús del mot al·lot, -a per referir-nos a una persona jove entre els cinc o sis anys i l’adolescència, hem ennoblit o millorat el significat, perquè en català antic un arlot era un home vil, de mala vida. I avui no sentim a dir aquest mot com a cap insult. En canvi, sí que bergant pot tenir el valor pejoratiu de ‘brètol o mala persona’ o ‘home astut o de conducta moral tortuosa’; també ‘home llest’; però senzillament pot ser un sinònim d’ ‘home jove adolescent’. En castellà bergante se sol usar en el sentit primer, com a sinònim de tunante o bribón’. No era així, Bribón, com s’anomenava el iot reial, que uns quants empresaris mallorquins van finançar en certa ocasió? Nom adequat per al buc o per al qui, temps enrere, en portava el governall? Ens podem demanar si milloraria la semàntica esdevenint «bribón» un sinònim de ‘campechano’...

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

La qüestió ve a compte d’un mot tristament de moda: quarantena. Millor seria dir-ne confinament? No cal. La paraula ens remet a un període de quaranta dies, que, segons diuen, era el temps de sojorn al Llatzeret que exigien les malalties altament contagioses, com la pesta o la tuberculosi, per assegurar que els infectats no poguessin encomanar -no oblidem aquest mot tan nostre- la malaltia a la població. Per cert que als tísics (phthisis en grec significa consumpció), també se’ls anomenava «ètics», perquè es tractava d’una malaltia llarga (el llatí hecticus volia dir ‘permanent, habitual’). Anotem-ne el parentiu amb «ètica», ‘disciplina relativa o pertanyent a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments morals’ (ethos és costum). Ètic ha de ser, idò, el nostre comportament confinat.

Avui tant els diccionaris d’ús han introduït una accepció de «quarantena» que en relativitza el nombre de dies: ‘espai de temps que ha d’estar aïllada i vigilada una persona portadora d’una malaltia contagiosa’. El Govern espanyol ha allargat el període de temps de l’estat d’alarma pel covid-19 fins al 9 d’abril. En tocar Glòria, Pasqua de Resurrecció!, serien, en principi, dues dotzenes de jornades de clausura, coincidint amb el final de la Quaresma. Però tot fa pensar que la cosa pot ser més llarga. Açò podria fer recuperar el sentit etimològic del mot «quarantena».