Pere “Pavia” ha estat un artista eclèctic i polivalent en tots els camps de l’art que ha tocat: Escultura, il·lustració, dibuix, pintura, dramatúrgia, creador de peses de papiroflèxia, fotògraf... Nascut a Melilla el 1927, criat a Galicia i establert a Palma des del 1941, el seu caràcter inquiet el va dur a investigar en el concepte de bellesa i depuració de les formes, per assolir la puresa. L’esquematització de la seva obra d’escultor madur, va arribat des del treball més realista de la seva joventut d’aprenent, a un taller dels darrers tallers de Ciutat, passant per una mena de classicisme emmarcat, però, dins la modernitat més europea que contrastava amb l’academicisme immobilista de la Mallorca devota d’un regim que es negava a obrir-se a l’abstracció i mostrava el seu terror a poder apreciar la bellesa que amaga la nuesa del cos humà, per això i per la seva ideologia llibertària, “Pavia” passà a ser considerat com un artista bohemi amb la seva camia a quadres i barba no gens ortodoxa, per l’estètica d’ordre de l’època. D’aquell temps son els relleus de la façana de La Porciúncula i de diversos edificis de Ciutat, ja que el seu art sempre el va entendre com un art pel poble, més que per una petita èlit burgesa.
Després de passar per Arts aplicades i Oficis artístics de Palma i el Circulo de Bellas Artes de Madrid, es va dedicar a passejar-se per els jardins de l’àsil de la Misericòrdia i del, a les hores, barri xines de Palma amb el seu amic i gran mestre el pintor Pep Bover, època a on es va començar a relacionar amb la intel·lectualitat mallorquina transgressora per reivindicar l’expressió de les seves creacions literàries en català, llengua prohibida pel regim de Franco, però que clamava per la seva supervivència com a llengua de primer ordre, com li corresponia per a ser la llengua pròpia d’aquestes illes. Entre “Pavia” i diferents poetes van sorgir diverses col·laboracions i amistats profundes com la mantinguda amb en Guillem d’Efak, en Jaume Vidal o en Josep María Llompart, aquest darrer va fer “de comare” entre ell i na Cisca Moll quan aquesta, a causa de la fama de Bohemi den Pere, va demanar consell a Llompart per veure que trobava den “Pavia” perquè s’hi volia casar “qualsevol dia el canonitzaran” fou la seva contundent resposta donat que coneixia la bonhomia den Pere, a pesar del seu laïcisme que contrastava, però, amb el catolicisme en que s’havia criat na Cisca i els dubtes que això provocava a la germana gran n’Aina, na Cisca tirà pel dret i passades les seves noces d’Or continuaren èssent la parella d’enamorats de referencia de tot Can Amunt.
Per l’editorial del seu sogre, es va destapar el “Pavia” il·lustrador de tantes portades i del disseny de l’anagrama Moll que avui coneixem, així com el detall escultòric de la tomba del filòleg i la seva dona, inspirat en l’espectacle que li oferia l’esbards d’ocells a la primavera, en el seu itinerari diari cap al col·legi: de la plaça Major de Palma (Can Amunt) a les Rambles (Can Avall). Finalment, en Pere, es va poder llegir quasi tots els llibres de la llibreria “Llibres Mallorca” motiu pel que es va casar, deia rient i besant a na Cisca, sense poder ni voler-ho evitar, tantes vegades dins i fora de casa, exhibint la seva passió per l’amor que tant va saber plasmar a la seva obra.
Albert Boadella va oferir a “Pavia” una sortida professional amb un tomb artístic, que li permetia crear la seva obra, sense haver d’estar fermat als encàrrecs ni als gust de la clientela, així després d’estar amb la galeria Danús primer i ser artista, des de la seva creació, de la galeria Pelaries, obtingut la Medalla d’Honor al XVI Salón de Otoño del Circulo de Bellas Artes de Palma el 1957, haver plantat “El monument a les valentes dones” a Soller, haver estat premiada “La dona cosint”, tenir uns quants quadres de bous a l’hotel Formentor, es va llançar de cor a l’aprenentatge de l’expressió corporal amb un curs d’un mes que Boadella va impartir i amb un actor del seu grup, “Els Joglars”, (que va fer sa mili d’un any a Mallorca) es van fer un panxó d’exercicis de gimnàsia per convertir-se en mim, creant així el seu entranyable personatge “l’Inocent”, a on “Pavia” interioritzà les expressions de les diferents emocions que després pogué plasmar a la seva serie de mascares de metall i dibuixos de “Personatges Pavia”. A través del teatre va poder accedir a la seva única feina estable al Col·legi Lluís Vives, creant la classe d’expressió corporal i teatre que va impartir durant 25 anys a tots els alumnes, com una assignatura més. “Pavia” va formar amb altres joves artistes i alumnes del col·legi el grup “Farsa”, omplint la sala Mozart de l’auditorium amb el seu humor mud, que intel·ligentment perquè literalment no deien res, passava els filtres d’una censura residual mentre trencaven amb l’estàtic teatre regional convencional.
Quan estaven actuant a l’auditòrium se li va concedir el primer premi Ciutat de Palma, d’escultura per l’obra “La Parella” que va dominar durant molts d’anys la plaça dels instituts i actualment es troba ubicada als jardins de La porta des camp. Ell i el batlle Ramon Aguiló es van posar a cercar la seva obra premiada ja feia tans anys, que ningú no sabia bé a on parava i després de trobar-la a un magatzem del castell de Bellver, “La dona cosint” va ser reconstruïda i fosa en bronze per situar-la a un costat de la plaça de Sant Miquel, molta gent està convençuda que aquella dona es na Cisca Moll, però va ser creada molt abans de que coincidissin.
Aquells anys de transició i d’il·lusions van dur a Colau Llaneras, regidor de cultura de Palma, a fer una crida a tota la gent de teatre de Ciutat per a veure com es podia dinamitzar el teatre a Palma, en Pere va dir que el que s’hauria de fer era, més que res, crear afició i d’aquí naixé l’Escola Infantil i Juvenil de teatre de l’Ajuntament de Palma, dirigida per en “Pavia” 22 anys fins que ell en feu 80.
El cap den “Pavia” bullia, per el Col·legi Lluís Vives del seu cap havia sorgit la idea de fer la seva famosa “Festa del drac màgic” que es celebra cada any i per l’Escola de teatre, sovint de nit es despertava pensant amb algun projecte per desenvolupar amb els alumnes i crear així un muntatge, s’havia d’aixecar a escriure-ho per poder dormir a ple. Les escultures i els dibuixos brollaven sense cap fre i nosaltres a casa escoltàvem com anaven evolucionant les seves idees, tant plàstiques com teatrals.
Des del primer premi 31 de Desembre de l’OCB, la seva escultura de les quatre barres entrellaçades, son l’obsequi per a els guardonats. Per el Parlament de les Illes Balears va concebre l’escultura “Mediterània” i la medalla conmemorativa de la V legislatura, com a obsequi institucional als il·lustres visitants del nostre Govern.
A Ciutadella va guanyar el premi al pintor Torrent i la seva acolorida escultura llueix davant l’IES que du el nom d’aquest insigne pintor Menorquí, així com una replica al Parlament Balear.
Des del 1950 i la seva primera Medalla de dibuix al IX Salón de Otoño del Circulo de Bellas Artes de Palma, en el transcurs de la seva vida artística “Pavia” a més d’exposar escultures ò dibuixos a les més reconegudes galeries d’art de Ciutat i en exposicions, tan individuals com col·lectives, per les difarents sales de les illes, el 1954 va exposar a l’ambaixada de Londres i participà a la III Bienal del Arte Hispano Americano a Barcelona, el 1963 va exposar a la galeria Hidra de Ginebra, així com a les Galeries Wieden de Valècia, la sala AS de Barcelona, a la col·lectiva “Miró 80” al Col·legi d’arquitectes de Palma o a la “Mostra de cultura de les lles Balears” de Colliure a França i a la sala Barna de Barcelona el 2000.
El 2005 va ser homenejat amb la gran retrospectiva d’escultura al Palau Solleric i al 2015 amb la intima retrospectiva de dibuixos, a la capella de la Misericòrdia. El seu “Escac de papiroflèxia” editat en tot luxe per edicions Cort, com a regal d’empresa, es tota una lliçó de sensibilitat.
La seva obra representa, a les nostres Illes, la història de la contemporaneïtat artística amb una sòlida aproximació, a partir dels anys 50 del segle XX, a totes les avantguardes vigents a Europa, essent el primer pont per establir contactes entre Mallorca i fora Mallorca, dos mons en aquells moments tan desiguals com distanciats, la gran capacitat de “Pavia” per assimilar els canvis estètics de les directrius de l’art, ja sempre canviant, el fan un referent artístic i humà, també al segle XXI.
