Deu ser cruixidor haver d’emprar constantment paraules correctes. Fa 3 anys, per exemple, ens van dir: «per primera vegada farem una aportació a la vidriola de les pensions». En lloc de reconèixer que feia falta un préstec de fins a 10.192 milions d’euros per garantir el pagament. Un bon amic em deia que no hi ha alcalde més feliç que aquell que organitza patró, festa petita i festa grossa, amb les butxaques foradades. No hi fa res que l’aigua no sigui potable, el carrer brut, o l’asfalt intransitable. El que compta és que l’orquestra soni bé.
Per açò, no vull ni pensar amb les borses comunes. Avui tothom reclama el suport de l’estat, però a les Balears mai ens ha acabat d’arribar el què li aportàvem. Abans de la covid-19 vaig llegir un article del doctor Guillem López i Marc Casanova, que motivava un informe escruixidor sobre les amenaces del dèficit sanitari a Catalunya. La indignació no referia al retard per una intervenció quirúrgica, ni pel cost, sinó pels doblers que es pagaven i que mai els tornaven.
La salut és primer, per descomptat, però després de l’estat d’alarma vindrà el de fallida: atur, demanda d’ajuts socials, per autònoms, per l’habitatge, pel turisme... i no es podrà arribar a cada cosa. Per sortir de la crisi econòmica, ben valdria un acord global de la UE, però a Espanya tampoc es veuen gaires ganes de consens.
Per si un cas, reinventem-nos en l’àmbit local sense esperar que l’Estat ens ho arregli tot.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.