El Govern ha aprovat el «Pla a la transició a la nova normalitat». Ja ho sabeu, per fases, proporcional a la població, tipus d’activitat, i a la intensitat de la crisi sanitària del territori. El nom que posem a cada assumpte, dona per escriure d’altra columna.
El nou estadi s’ha d’aprofitar per canviar més coses. La Moncloa ha solucionat la primera, estant la presència d’uniformats a les rodes de premsa del gabinet de crisi. S’ha allargat en excés, per inapropiades, i perquè semblava que darrere hi havia la necessitat de fomentar una bona imatge dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Punt 2: esborrar la dialèctica política parlamentària. Que se’n vagi amb el «Resistiré», una cançó que ja relacionem més amb l’àmbit polític que del confinament. No hi ha qui els aguanti, a cap.
En l’àmbit quotidià, comença a fer nosa la serp de vehicles i sirenes que sonen pels carrers a les 20 hores. Del ‘dit’ que honorava als sanitaris, ‘al fet’ actual, hi ha l’abisme de 50 dies de confinament. Ja no hi ha cas de rendir tributs o felicitar aniversaris, podem evitar el to que sol anunciar que la nostra vida queda en suspens, la llum que talla l’alè.
Ara ens toca sortir al carrer i exemplificar que som un país responsable, social i solidari. Tenim la possibilitat d’actuar de manera educativa i cosir tota la disciplina que hem demostrat fins ara. Comença la fase 0 de la nova llibertat i el pitjor enemic que ens podem trobar, és l’egoisme.
