Hi ha notícies que no acabes de saber si pertanyen a la nova realitat, o que l’existència actual supera la ficció. El 2020 ens ha regalat nombroses situacions d’aquestes, sorprenents i gairebé impossibles, però que ja formen part del nou món.
Aquesta nit, tot i els anys demés i els rinxols perduts, m’he sentit com n’Olivia Newton-John. Les ganes de recuperar un temps cultural i d’oci perdut, em conduïen cap a Alaior, apunt per reviure una de les escenes més importants de la història del cinema dels anys 80. Per descomptat, me’n duia la jaqueta de cuiro negre, per si refrescava. No record si hi havia qualcú al seient del costat, ni si lluïa un texans ajustats, però jo em sentia igual que en la història d’amor entre en Danny i na Sandy.
Els auto cinemes, ja s’han posat en marxa a Corea del Sud, Iran, Alemanya i als mateixos Estats Units com l’alternativa a la reducció d’aforament de les sales habituals. Un negoci que agafa embranzida. Justament ara, que el confinament ens havia convertit en persones molt conscienciades amb els productes locals, mediambientalment compromeses i més saludables en general. Havíem après, per fi, que l’agressió al nostre entorn, el canvi climàtic i la contaminació del medi són també pandèmies d’alçada.
Les ganes de calor popular no ens haurien de reactivar amb les idees del segle passat. Els quotidians, pots Covid19, preferim activitats més sostenibles. Ens encanta el cinema al carrer, sense cotxe
