Despús-ahir, «Es Diari» mos contava que més de set-cents menorquins optaran a rebre s’ingrés mínim vital, sa mesura fantàstica des Govern de Pedro Sánchez proposada per Podemos que s’executiu presenta com si es tractàs d’un ou amb dos vermells. Sa realitat, emperò, és caparruda i mos demostra que s’ingrés mínim vital no és cap novetat econòmica com mos volen fer creure des de PSOE i Podemos, sinó que ja existeix des de fa anys a ses comunitats autònomes.
En es cas de sa nostra illa, set-cents vint-i-sis persones seran es possibles receptors d’aquesta prestació social que es Govern central ha anunciat a bombo y platillo quasi com a solució a sa crisi econòmica derivada des coronavirus i, sobretot, de sa nefasta gestió que n’ha fet s’executiu. Són exactament ses mateixes persones que a s’actualitat ja reben sa renda mínima d’inserció (RMI) o sa renda social garantida que gestionen es Consell insular i es Govern balear respectivament.
¿Què és, emperò, s’ingrés mínim vital? Primer de tot, s’ingrés mínim vital no s’ha de confondre amb sa renda bàsica universal que defensava Podemos, un despropòsit econòmic basat en que tothom tengui una paguita a canvi de res. S’ingrés mínim vital només l’haurien de cobrar -en teoria- aquelles persones en situació d’extrema necessitat sempre i quan acceptin unes obligacions que els hi permetin reincorporar-se quan abans en es mercat de treball. Per açò haurien d’existir ets estats, per ajudar an aquells ciutadans que i quan més ho necessiten, a que deixin de necessitar una ajuda quan abans. S’ingrés mínim vital no ha de desincentivar mai sa cerca de feina ni ha de fomentar una tramposa xarxa de pobresa subsidiada, sinó que s’ha d’orientar prioritàriament a aconseguir que es receptors trobin feina i ja no el necessitin.
I sa gran pregunta és: ¿com es pagarà aquesta nova ajuda social? S’estat no ha de finançar aquesta prestació social amb més pujades d’imposts a ses empreses i a sa ciutadania, sinó suprimint subvencions, despesa supèrflua i partides innecessàries per prioritzar aquelles altres que consideren més urgents. Ningú sap com se pagarà aquest ingrés mínim vital, ja que es Govern l’ha anunciat sense presentar cap memòria econòmica ni cap ajustament pressupostari que expliqui d’on sortiran aquests doblers.
S’ingrés mínim vital no és més que s’enèsima campanya de propaganda de Moncloa, una perillosa ditada de mel que deixarà a milenars de famílies espanyoles amb es cavallet de cartó. D’aquí uns mesos, quan sa Unió Europea hagi de rescatar Espanya, es Govern central haurà de fer anques enrere amb totes ses seues mesures màgiques que tantes expectatives han creat a sa gent. Quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hagin de retallar en sanitat, educació, sous públics i pensions, sa gent serà vertaderament conscient des resultat de ses polítiques des Govern socialcomunista de PSOE i Podemos: mentida, demagògia i pobresa.
