Persones i cotxes

Soc un gran convençut de la peatonalització de les ciutats perquè les humanitza i les enriqueix en tots els sentits. Una vegada vaig sentir dir a un gran urbanista que als cotxes, si no els hi barres el pas, sempre acaben guanyant la partida. Totes les experiències que conec sempre han estat positives però alhora traumàtiques en la seva arrencada. De la reticència inicial del canvi, es passa a l’empatia amb el nou escenari i posteriorment, a la frase, ho hauríem d’haver fet molt abans. De fet, no recordo cap procés a la inversa en el sentit que s’hagi canviat el vehicle pel vianant. Recordo la progressiva transformació del centre comercial de Granollers a la meva època d’institut i que avui dia encara s’explica com a cas d’èxit. A Maó em vé a la memòria l’inicial rebuig quan es va decidir tancar un tros del carrer Ses Moreres al trànsit rodat i ara, sincerament, no entendríem el carrer d’una altra manera. Altres municipis que tinc presents en la seva bona transformació són Es Mercadal, que també disposa del seu centre peatonalitzat i és un gust passejar-hi. Ara aquest procés de canvi s’ha traslladat al port de Maó i el debat està a flor de pell. No tinc prou arguments de causa per saber si el sentit de la circulació és correcte com s’ha plantejat o hauria d’anar en sentit contrari, però estic d’acord amb la proposta. És un nou port. Una altra cosa és l’amalgama de colors amb que s’ha senyalitzat i que estèticament, s’hauria de revisar si està ben conjugada. L’assignatura pendent, però, segueix sent el seu desenvolupament industrial com a excel·lent port d’hivernada que podria ser, aprofitant els excedents que no pot absorbir Mallorca.