Han passat unes setmanes des de la meva darrera columna i, com la vida que ens envolta ara mateix, faig un ‘reiniciar’ per enfrontar aquesta nova etapa, també dita nova normalitat, que se’ns ha instal·lat (veurem fins quan). Fornells, el meu lloc d’estiueig habitual, roman enguany més tranquil i més silent que de costum. Alguns habituals tornen i tots ens anem acoblant a aquest distanciament que ens ha, pretesament, de protegir. La situació kafkiana és en boca de tots i esdevé el tema de conversa estrella, juntament amb la raresa de l’estiu present i la dificultat de l’hivern futur.
Enguany molta gent de la terra, la majoria, no agafarà cap avió per explorar altres indrets del món. Bona part de gent veurà l’estiu marcat per les precarietats econòmiques de la situació. D’altres, però, passaran aquí les seves vacances i potser decidiran fer-se turistes autòctons, tot gaudint de les moltes i atractives ofertes que la nostra illa brinda normalment als que ens visiten. I potser podrem redescobrir llocs, platges, restaurants, fites culturals, excursions, esports, etc., que en un estiu normal ens costa de gaudir per l’aglomeració que s’esdevé.
Segurament, per a tots aquells que s’ho puguin permetre, enguany és l’any d’anar de vacances a Menorca. Diuen que és una illa preciosa, amb cales paradisíaques, un Camí de Cavalls per recórrer el seu perímetre, una oferta gastronòmica d’allò més deliciosa, culturalment activa i rica i que destil·la pau i llum pels quatre costats. Crec que enguany em reiniciaré com a ciutadana de Menorca i la contemplaré de bell nou amb els ulls curiosos d’un turista i amb el cor amorós d’una aborigen. Som-hi!
