Jo sóc de vi, ho reconec. La cervesa m’agrada i em treu la set però el vi sempre m’ha alimentat l’esperit. El dimecres vam presentar la «Guia dels vins i cellers de Menorca» a Sa Granja, un espai idíl·lic dels valors de la nostra illa i molt més amigable que el ciment de la plaça de la Biosfera per fer aquest tipus d’actes. Poder escriure i explicar coses sobre una cosa que t’agrada és sempre un gust i més encara sobre el sector vitivinícola menorquí, que malgrat la densa boira de la covid-19, està protagonitzant una de les millors pàgines de la seva història.
Que una regió on es fa vi pugui disposar de la seva guia pròpia és un signe de maduresa que permet transmetre una imatge potent de tot el que s’està elaborant en aquell territori per explicar-ho allà més convingui N’hem d’estar orgullosos dels nostres elaboradors per la feina que fan, pels llocs de feina que generen, pel futur que han estat capaços de crear al sector primari i pel bon producte que fan.
En el seu dia s’havia criticat que els preus dels bòtils de Vi de la Terra Illa de Menorca no es corresponien a la qualitat respecte altres zones productores de vi. Això avui dia ja no ho podem emprar com argument més que de desconeixement de la realitat d’uns vins que sí que estan a l’altura de les zones amb més solera del nostre país (Rioja, Ribera del Duero, Priorat…). I no sóc només jo qui ho creu sinó que ho reconeixen sommeliers i crítics gastronòmics de prestigi que han fet tastos a cegues dels vins menorquins i ho han publicat. Mirem de recordar-nos d’ells quan haguem d’alçar la copa. Serà més que un gest.
