Pep Mir18/07/20 0:10
TW

Les cadires que s’arrosseguen, els martirologis, el clàxon injustificat, converses sense saludar abans, l’aire condicionat siberià, els rellotges de canell, les llargues persecucions al cinema, el peix cru, Shakira, el fil musical dels súpers, concursos amb fillets, tirar menjar, la insistència com a hàbit... I fer cua. Odio fer cua. Esperar en general. Que bulli l’aigua, que tothom estigui a punt per partir, que serveixin el segon plat. Per açò som admirador de la cita prèvia, sistema estès ara com a mesura sanitària, però que des de fa temps s’aplica ja per curar el DNI caducat o renovar el nivell de colesterol. Les cues, com els festivals dels virus a les aules o l’excessiva proximitat humana a alguns restaurants, són elements de l’única normalitat que, per sort, s’han corregit a l’actual anormalitat emmascarada, i així s’haurien de quedar.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Descansar en pau

Más noticias relacionadas

De la cita prèvia fa especial gràcia la consolidació d’un altre concepte compost redundant, com l’aforament màxim (ho escrivia fa poc Álex Grijelmo a 'El País'), el ple total o el silenci absolut. Una cosa implica l’altra. Si la cita prèvia ja genera queixes, sobretot si funciona regulín, no vull imaginar el malestar que generaria la hipotètica existència d’un tipus de cita que no fos prèvia, sinó simultània o posterior a l’atenció rebuda. La cita (si no és romàntica) proporciona seguretat, evita incerteses. Posar-se sense més a la cua suposa quedar a expenses de factors atzarosos com la quantitat d’integrants de la filera, el seu nivell de parsimònia o la coincidència amb el temps de berenar del personal.

Un cable elèctric de 84 milions entre profundes praderes de posidònia ha estat possible en 18 mesos de feina. Altres iniciatives públiques amb un 1 per cent o menys d’aquest pressupost, com les coves de Cala Blanca, acumulen lustres de travessia. A aquestes darreres els ha tocat fer diverses cues (pressupostàries, tècniques, administratives o polítiques...). El cable elèctric ha funcionat amb la cita prèvia de la imperiosa necessitat. Un altre concepte compost redundant.