Joan F. López Casasnovas23/07/20 0:00
TW

Un vaixell mercant, l’«Andròmeda» en la novel·la d’Eugène Dabit, va ser desmuntat al port de Ciutadella per un grup d’obrers en atur, quan el calçat estava en crisi, a principis dels anys 30. «Els companys de l’Andròmeda» és una de les tres narracions del llibre «L’Îlle», que Dabit va escriure a Menorca, on va passar quatre estius de 1932 a 1935. L’editorial Ses Voltes de la CGT n’ha publicat una traducció, que m’he arriscat a fer, juntament amb un pròleg explicatiu sobre l’autor francès i les circumstàncies que el van dur a l’illa. Per a escriure’l, he trescat per les pàgines del«Journal Intime», un dietari que va de 1928 a 1936 i que publicà Gallimard (1939). Molta informació sobre la percepció que Dabit tenia de la nostra illa en aquells anys es troba en aquestes pàgines autobiogràfiques. Amic de Louis-Ferdinand Céline i d’André Gide, «L’hôtel du Nord» és la seva obra més coneguda dins l’estil realista del ‘roman populiste’.

Li agradava Menorca, llavors una illa paradisíaca, «peu fréquentée des touristes». M’estim, dirà, les seves línies senzilles, l’aridesa, la llum. Sol aixecar-se de bon matí i va al cafè La Marina, de baixamar; coneix en Quintana, en Colauet, en Felitus... Durant el dia escriu, neda, passeja. Com cada any després d’arribar a sa caseta blanca, experimenta sensació de benestar, hi alimenta noves quimeres («somiar, simplement esser»), encara que algunes inquietuds el trasbalsen. Els esdeveniments a França, al món no conviden a la tranquil·litat: «Quina espessor d’egoisme, d’obstinació, d’indiferència! (...) Si el meu pensament no abandona Menorca, llavors som feliç, i ser-ne és saviesa, perquè les condicions de la vida i aquest instant tranquil m’hi conviden; però des que el meu pensament s’enlaira cap a Europa, cap al futur que ve... m’assalten totes les angoixes».

Ha d’escriure, però sense presses. Fruirà d’una pau que a París li és negada. I té dubtes seriosos que pugui tornar més a l’Illa. Hi ha núvols negres al cel d’Europa i l’esclafit d’un nou infern es pot produir d’un moment a altre. Qui fou soldat als 18 anys a la Gran Guerra, tem haver de viure una altra catàstrofe mundial. No sospita que serà a Espanya, precisament, on es patirà el pròleg de la gran tragèdia; ell mateix no arribarà a saber l’abast del cop d’estat feixista del 18 de juliol de 1936 i la guerra civil, perquè morirà a Crimea el 22 d’agost de 1936. Tenia 37 anys.