Els farmacèutics fan bona feina, són l’escolta pacient, la veu pausada, la recomanació que respon a l’experiència i al coneixement del producte. L’agost, passen consulta quotidiana constant. Observava els fets, i fins a 3 vegades van haver de demanar als clients que es posessin la mascareta de manera adequada, cobrint també el nas.
De retorn, xafardejava els comerços que disposen del gel hidroalcohòlic, que no són tots. La majoria de terrasses tampoc guarden els 1,5 metres de distància exigits, i no veig la desinfecció que fem a la feina de tots i cadascun dels objectes que utilitzem i que després haurà d’emprar d’altra persona amb les instruccions que dicta el Ministeri de Sanitat. Intensificant la neteja dels espais comuns.
A la nit vam anar a sopar al port de Maó. Asseguts al restaurant, passejaven davant nostre multitud de visitants. Llambregant els luxosos barcos, menjant un gelat, comprant a les botigues o cercant taula per menjar o prendre una copa. Mascaretes a la barbeta, al colze, gentada fumant, taules de més de 10 persones, o aquells dos locals que estan de moda, replets de joventut.
Temps és el que més hem tingut durant el confinament. Per cuinar, netejar, ordenar racons de la casa que no miràvem des de feia anys. Però, i la vida? Tot el succeït enguany ens hauria d’haver fet pensar molt més en plural, de manera més corporativa i solidària. No hem après res, res que no fos banal.
Popularment, tenim mala papereta.
