Dimecres de la setmana passada, es conseller de cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, va sol·licitar a s’alcaldessa des Migjorn Gran, Antònia Camps, que baratàs es nom des camp de futbol municipal, «Los Nogales», pes català «Els Noguers». Sa gran raó de pes que va moure es nostro conseller a dur endavant aquesta titànica iniciativa per sa preservació de sa nostra llengua va ser… 105 firmes que suposadament va replegar un vesí des municipi. Un municipi, recordem, que té 1.405 habitants. És a dir, que ni un 8% des migjorners han firmat sa petició de baratar Los Nogales per Els Noguers. Però és que la cosa no acaba aquí. Resulta que diversos ciutadans des Migjorn Gran s’han dirigit a s’Ajuntament per retirar expressament es seu suport an aquesta iniciativa, al·legant que s’han sentit enganats pes seus promotors.
En un comunicat, en Miquel Maria ha assegurat que quan se va inaugurar es camp l’any 1972 es deia «Els Noguers», però que amb es pas des temps s’ha normalitzat sa denominació de Los Nogales. Avam, me perdoni sr. Maria, però aquí hi ha cosa que no quadra. ¿L’any 1972 que no vivíem sotmesos a sa dictadura franquista on es català estava prohibit i perseguit, i tot era en castellà? Peccata minuta des sr. conseller, que haurà de renovar s’argumentari des seu partit polític ara que l’han fet portaveu de Més en es Consell. O una de dues: o el 1972 es camp es deia Els Noguers, o el 1972 es català estava prohibit i perseguit per sa dictadura franquista. Ses dues coses a la vegada no.
En canvi, dóna gust veure es talant democràtic de s’equip de govern de s’Ajuntament des Migjorn Gran. Es regidor de deports, Ramon Verdú, ha comunicat a sa junta directiva des CD Migjorn que deixa en mans de s’assemblea de socis sa decisió de traduir es nom actual des camp. En paraules des regidor, «que ho decidesqui sa gent; cent firmes no són prou com per fer-ho directament».
Tampoc és ver que en ets anys 70 es camp es digués «Els Noguers» en català, com afirma Miquel Maria, a pesar des seu lapsus de s’època franquista. Sa gent major des Migjorn Gran assegura que sa tanca on se va construir es camp municipal es deia «sa tanca des noguessos». Per açò, s’Ajuntament des Migjorn ha assegurat que, en qualsevol cas, si se tradueix es nom des camp serà per posar-lo en menorquí, Es Noguessos Nous, com es deia en primer, i no «Els Noguers», una simple traducció catalana des nom autèntic i sense cap tradició as Migjorn Gran. Es consistori migjorner afirma que si finalment s’opta pes canvi, es cartell des camp de futbol inclourà ses dues denominacions: Los Nogales en castellà i Es Noguessos Nous en menorquí.
Diu es conseller Maria que es fet de mantenir quaranta-set anys després s’actual denominació en castellà evidencia una situació d’inferioritat de sa llengua pròpia des menorquins, que des de fa anys intenta superar i que ses institucions tenen es deure legal de corregir. I acaba afegint que posar-li Els Noguers as camp suposaria «recuperar es patrimoni immaterial col·lectiu».
Una vegada més, en Miquel Maria mos vol fer creure que la Mare de Déu nom Joana. Sa Llei de Normalització Lingüística no empara sa imposició des català i sa marginació des castellà. S’Estatut d’Autonomia reconeix ses dues llengües oficials de ses Balears: es castellà i es català, que a Menorca, de tota sa vida, hem dit menorquí. S’article 35 de s’Estatut obliga es nostros polítics a que es «català de Menorca sigui objecte d’especial estudi i protecció».
Que es conseller de cultura de Menorca se dediqui a traduir es topònims de sa nostra illa en català de Barcelona i no en sa modalitat pròpia de Menorca, com dicta s’Estatut, sí que evidencia sa situació d’inferioritat de sa llengua des menorquins, es menorquí. Viure d’un sou públic que pagam tots es menorquins per actuar contra sa llengua pròpia des menorquins. Just lo contrari d’allò que hauria de fer: vetlar per sa preservació i s’ús des menorquí a tots ets espais públics de sa nostra illa.
Sa valentia de s’alcaldessa i s’equip de govern des Migjorn Gran defensant es nom des seu camp de futbol en menorquí i en castellà representa a sa majoria de menorquins, farts de ses imposicions catalanistes dictades des de sa Biosfera. Es Migjorn Gran resisteix. I molts de menorquins, avui, mos sentim un poc migjorners.
