El debat sobre què cal fer davant la pandèmia provoca debat i divisió d’opinions al carrer i als mitjans de comunicació. Escriure’n sense fonament de causa fa molt de respecte perquè, com deia el poeta Antonio Machado, la gent només hauria de parlar d’allò que sap i prou. Aleshores es produiria un gran silenci que ens permetria a tots estudiar.
En qualsevol cas, amb la covid-19 va bé analitzar no les opinions sinó més aviat, els fets. Llegia l’altre dia a una editorial de «Le Temps», un dels principals diaris de Suïssa, que el model que ha d’inspirar-nos és el que ha seguit Finlàndia. Aquest país del nord d’Europa ha adoptat un enfocament molt diferent de la resta en actuar ràpida i enèrgicament per tal de protegir la salut dels seus ciutadans, però també la seva economia, en lloc d’esperar que es multipliquessin els casos. El resultat els ha convertit en l’enveja de la resta del continent i la seva recessió durant el segon trimestre d’aquest any ha estat la més lleu de la Unió Europea. I per cert, també menys greu que la de Suïssa. També ho han estat en el nombre de morts on també s’ha situat entre els índexs més baixos.
Què ha fet Finlàndia? Doncs no va esperar que la segona onada fos espectacular per entrar en acció. La seva capital, Hèlsinki, va decidir imposar noves restriccions i porta setmanes recomanant el treball a domicili, amb una taxa d’incidència que continua sent també 15 vegades menor que la mateixa Suïssa. En definitiva, els finesos estan aplicant el que els països asiàtics i els estudis de pandèmies anteriors ja havien posat de relleu, però que molts prefereixen ignorar: com més ràpid s’adopten les mesures, menys dràstiques són i menys s’obstaculitza l’economia.
