La fotografia d’un seguidor de Trump amb les cames sobre la taula d’un alt càrrec del Capitoli és el botí, la demostració de la victòria. Gairebé en directe es va poder veure a tot el món. Els assaltants portaven pistoles i disfresses ridícules, però també telèfons mòbils. Els mateixos aparells amb què es van encendre les masses amb un discurs incendiari. Ara tothom ho ha vist i sap de què són capaços.
A Mallorca, desenes d’avorrits intenten pujar a la Serra per aconseguir el seu botí: una fotografia a la neu per a l’ Instagram o un vídeo tirant-se bolles per a Tik Tok. També amb telèfons mòbils, els mateixos on es podien haver informat dels avisos d’embús que no van veure per passiva tranquil·litat o van ignorar per activa temeritat.
A Menorca ja deuen ser una minoria silenciosa els empadronats que no han difós fotografies del seu pas pel Camí de Cavalls, amb ajustada roba llampant alguns, encantats amb unes vistes que inspiren frases ensucrades la majoria i amb un mòbil tots. El botí és gaudir i mostrar una experiència que vol ser única, compartida en realitat amb un exèrcit d’iguals que cada diumenge es troben al litoral insular, més ara que falten altres ofertes d’oci.
WhatsApp ens acaba d’avisar que Facebook pot emprar les nostres dades per a coses seves lletges d’algoritmes. Molts hem pitjat Acceptar sense pensar-ho massa. Compensa. Ens fa més por l’exclusió grupal. Si no vols pols, no vagis a l’era i tira l’smartphone al mar. No evitaràs, però, que les xarxes condicionin la societat i la nostra manera de fer. Ja és tard. Exactament el mateix aparell i les aplicacions amb què alguns comparteixen receptes, difonen un tendre acudit familiar o es mostren al món en un bucòlic nirvana dramatitzat, són utilitzats per altres per vomitar insults plens d’amargura, afinar el seu negoci, escampar barbaritats perjudicials per a la salut o generar una revolta feixista. La tecnologia no és el diable. El diable és molt més vell i ara té mòbil.
