La periodista Núria Vila publicava aquesta setmana un interessant article a «La Vanguardia» sobre l’oferta que ha llençat fa uns mesos Finlàndia, a través del Helsinki Business Hub -l’agència de promoció d’inversions i comerç internacional de la capital finesa– per tal d’atreure talent internacional del sector tecnològic, que vulgui passar tres mesos amb la família i totes les despeses pagades. L’oferta inclou, entre d’altres, casa, escola, cobertura mèdica i contactes amb els principals representants de les empreses tecnològiques del país d’on va sorgir Nokia.
Per les 15 places disponibles ja s’han rebut en cinc setmanes 5.300 sol·licituds, la majoria de gent que ja treballa en remot i que pensen seguir fent-ho des d’Helsinki. La resta han estat emprenedors, inversors, business angels o gent sense feina però amb un bon currículum. L’amic Vicente Cajuso, que coneix bé aquest país nòrdic perquè hi té una filla que hi estudia i que s’ha doctorat fa poc en genètica sobre el càncer, diu que és un lloc preciós però que fa un fred que pela per viure.
A Menorca tenim al palmell de la mà la possibilitat de poder fer exactament el mateix i a sobre, podem oferir un paradís trasplantat a la terra on no hi falta de res. Tenim un precedent que es diu Menorca Millenials que ha funcionat amb èxit durant uns quants anys, i ara hi ha un projecte que coneixíem fa pocs dies a través d’aquestes mateixes pàgines que donaven a conèixer Marcos Martín i el conseller Miquel Company. La pandèmia ens empeny més que mai a fer-ho realitat sense possibilitat d’equivocar-nos. No triguem massa, els trens s’aturen poca estona a l’estació i cal agafar-los ràpid abans no sigui tard.
