Des que convivim amb la pandèmia, estem rodejats de crítiques. A les xarxes socials, el nivell de fiscalització és elevat, quasi tot s’inclou en l’observació, el xafardeig, l’acció, la imatge... som una societat ben informada, sovint molt decisiva, i cada cop vigilem més. No tan sols als poders polítics o als mitjans de comunicació, sinó també als conciutadans en general. Em pensava que aquesta capacitat fiscalitzadora permetria rompre d’altres forces, com per exemple la corruptela, però sembla que la pilleria individual també continua ascendent.
A misses dites, la crítica és fàcil. Diu que ens haurien d’haver confinat abans de Nadal, per evitar la xifra actual de casos. No vull ni pensar els retrets si ho haguessin fet. Alhora, també denigren el nivell 4, que es carrega la segona activitat necessària, la subsistència econòmica.
Sigui com sigui, els menorquins tampoc entenem les recomanacions. Sabíem que el número de persones permeses eren 10, però se’ns demanava que fossin de dos nuclis de convivència. I ens vam ajuntar, quasi tothom, complint la legalitat del número, però no la forma. I ara toca la prohibició.
Estem cansats de l’actual situació i ens passem la vida criticant i cercant culpables. Però és inquietant una societat repleta de jutges i jutgesses de tot el que ens és quotidià.
És evident que per a la majoria el moment actual és nefast, però i si en lloc de cercar culpables constantment, prediquem amb l’exemple?
