TW

Sa vacunació de polítics i càrrecs públics contra sa covid-19 botant-se es protocol ha fet que sa gent hagi batiat aquests insolidaris amb sa cara més dura que es ciment com a vacunajetas. Un des casos amb més rebombori fins i tot a nivell nacional ha estat es de Monsenyor Taltavull, el bisbe de Mallorca ciutadellenc. És evident que no l’hauran ajudat ses declaracions que va fer en es seu dia on tractava de «ments obtuses» an es defensors de certes postures lingüístiques que no entrarem a valorar ara. Però sa qüestió és que molt s’ha rallat del bisbe, i molt poc d’Enric Mas, regidor de s’àrea social de s’Ajuntament mahonès que també ha estat més viu que ningú i ja s’ha vacunat contra sa covid-19, fet que han denunciat en bloc tots es partits de s’oposició i que callen com a morts es socis de govern d’Héctor Pons. Supòs que tots es qui es van escandalitzar posant es crit en el cel per sa vacunació de Sebastià Taltavull també ho faran i exigiran responsabilitats a Enric Mas, no?

S’Àrea de Salut de Menorca ha sortit ràpidament a defensar es seu company de files (socialistes) assegurant que van ser ells es qui van decidir incloure es regidor mahonès a sa llista de persones a immunitzar a sa residència geriàtrica municipal, amb s’excusa que en Mas té una presència física «molt important» en es centre. Diuen que va ser vacunat no en qualitat de regidor, sinó com a persona que fa una funció constant en es geriàtric, i no fer-ho suposaria un risc de «possibles infeccions creuades» que podria afectar ets usuaris. Lo que no diuen des de s’Àrea de Salut és que es demés regidors de servicis socials de Menorca no han estat inclosos a ses llistes de vacunació. N’Enric Mas ha estat s’únic. ¿Per què? ¿Quin criteri científic segueix açò?

És graciós llegir que un no ha estat vacunat en qualitat de regidor, sinó com a persona que fa una feina constant en es geriàtric. I aquesta feina, ¿en qualitat de què la fa? De regidor, clar. Per una banda, si sa no vacunació d’Enric Mas hagués suposat un perill pes geriàtric de Mahó, ¿vol dir s’Àrea de Salut que ets infermers i auxiliars des geriàtric municipal que no s’han volgut vacunar són una amenaça o un perill pes seus interns? Per s’altra banda, si es residents des geriàtric municipal s’han vacunat, ¿per què s’ha de vacunar Enric Mas per teòricament protegir-los, si ja estan immunitzats? Ui, quin caminet sense sortida. ¿I què han de dir des de s’IB-Salut, quan es seu gerent a Menorca i altres alts càrrecs polítics de sa sanitat pública balear s’han vacunat abans que metges i infermers? Entre uns i altres es tapen ses vergonyes.

Noticias relacionadas

Té més raó que un sant sa portaveu des Partit Popular de Mahó, Águeda Reynés. Héctor Pons va faltar a sa veritat a tota sa ciutadania en es ple municipal de gener quan es va fer es suec en es moment en què Reynés li demanava si s’havia vacunat cap membre de s’equip de govern de s’Ajuntament de llevant. Es batle sabia perfectament que Enric Mas s’havia vacunat, però no va tenir es coratge de reconèixer-ho. ¿Per què? Un només amaga una cosa quan sap que allò està mal fet.

Es pla de vacunació d’Espanya consensuat entre es Ministeri de Sanitat i ses autonomies és molt clar. Es dos primers grups de risc són es residents en es geriàtrics i es professionals sanitaris que lluiten a primera línia contra sa pandèmia: metges i infermers. S’inclouen també ses persones amb greus discapacitats i dependents. Es regidor de servicis socials de Mahó, Enric Mas, no és ni una cosa, ni s’altra.

És una vergonya que polítics i càrrecs públics com es socialista Enric Mas s’hagin vacunat deixant a l’estaqueta a centenars de metges i infermers que es juguen sa vida a primera línia contra sa covid-19 i que encara esperen sa vacuna. S’ha incomplert es protocol de forma descarada. I que s’alcalde de Mahó o des de s’IB-Salut ho justifiquin no té nom. Açò és corrupció sanitària. Es ciutadans tenim dret a conèixer sa llista de tots es vacunajetas que s’han vacunat contra es coronavirus quan no els hi tocava, passant per davant de gent major i persones vulnerables. Una cosa és equivocar-se, i una altra és tenir més cara que esquena.