Youtubers fugen del sistema tributari, princeses opten per sistemes educatius aliens, integrants del sistema judicial estan massa pendents de l’Spotify, polítics activen d’amagat el seu sistema immunitari, demà viurem una incomprensible obstinació del sistema electoral, i que s’insisteixi tant, tant, tant en si s’omplen o no les taules d’una única part del sistema econòmic abans de buidar els llits del sistema sanitari altera el sistema nerviós. Coses de sistemes.
El sistema numèric decimal no sempre és fred. Unes 8.000 persones viuen del sistema de prestacions durant la pandèmia a l’Illa. Un escarpat sistema muntanyós. El virus passarà, però no s’ha de perdre de vista el punt de partida. Més de 4.000 ja vivien del sistema de prestacions quan no sabíem què era una PCR. Sempre. Cada any. Al novembre i al desembre la diferència entre el 2019 de les abraçades inhibides i el 2020 de les mascaretes ronda només el 10 per cent de desocupats. L’hivern ja és a l’Illa una gran restricció.
L’atur sistèmic és un forat negre i se’n parla molt poc en comparació, per exemple, amb el sistema de pensions. És un llast assumit per tots, inalterable, amb un cost assignat ja a la despesa corrent. No depèn de vacunes o soques. Hem tirat la tovallola al respecte. No em vull posar massa antisistema perquè la versió covid-19 dels outsiders és ja prou pesada i ufanosa (a ells no hi ha complot de l’elit mundial que els enganyi), però no s’ha d’oblidar que l’atur sistèmic és soci col·laborador de la precarietat laboral. Açò hi ha, i si no t’agrada, que passi un altre.
Que unes 2.000 persones rebin prestacions els agosts aquells que omplen el sistema viari i amenacen els sistemes dunars sembla que s’ha assumit ja com a una part de l’ecosistema insular. Una distorsió laboral que per sostinguda s’ha convertit en sostenible, amb un gran cost econòmic i social al qual han deixat de contribuir els que marxen a Andorra, que, per cert, és un principat. Error del sistema.
